dimecres, 25 de setembre de 2013

Molt disseny per a tant saldo

Els nous Encants Vells plens de gom a gom/Cristina Palomar

El procés d'encotillament de la Barcelona amant del caos i el desordre avança imparable. Ara li ha tocat als Encants Vells, que aquest dimecres han estrenat -amb bastant retard per cert- nova ubicació a l'altra banda de les Glòries, en una mena de terra de ningú plena de descampats i moderns edificis buits de vida.

Els carrers al voltant del nus viari eren un constant anar i venir de gent, i el nou mercat era ple a vessar: habituals de la fira es barrejaven amb barcelonins tafaners i turistes despistats. També s'hi passejaven polítics, una espècie més difícil de trobar als Encants. Mentre la premsa esperava l'arribada de l'alcalde, Xavier Trias, el líder del PP barceloní, Alberto Fernández Díaz, ja s'havia patejat el mercat de punta a punta i havia fet alguna compra.

Joc de curves i línies a l'entorn de Glòries/Cristina Palomar
No seré jo qui digui que l'edifici-carpa obra de l'arquitecte Fermín Vázquez no impressiona. I no només pel seu cost, que supera els 55 milions d'euros si afegim el nyap de les goteres de l'estiu passat. El seu sostre reflectant amb arestes que tallen el cel, la seva impactant alçada i la combinació de formes amb la Torre Agbar i l'edifici HUB no deixen ningú indiferent.

També és original la forma que té de salvar el desnivell de l'avinguda Meridiana i la transformació dels carrers en còmodes rampes i una escala mecànica que et fan recórrer el recinte sense gaire esforç. Tanmateix, tant disseny gegantí, gris i fred més propi d'una immaculada terminal d'aeroport acaba grinyolant amb l'ànima mediterrània, de desordre i de guirigall, que representa la Fira de Bellcaire.

Els paradistes que no s'han quedat pel camí i han acceptat les condicions de l'Ajuntament d'ampliar els horaris, pagar més i assumir que la propietat de la parada és per 50 anys, també han millorat la seva qualitat de vida. Tenen lavabos dignes i una bona oferta de restauració.

Tot està net i estan protegits del sol i la pluja, malgrat que les botigues del soterrani s'han quedat sense llum natural i que el mercat ha perdut la seva connexió natural amb la ciutat que l'ha vist néixer i li ha donat caliu tots aquests anys. També hi ha botigues noves, algunes de les quals encaixen millor en el centre comercial de Barcelona-Glòries de l'altra banda de la plaça que en la genuïna personalitat dels Encants Vells.

La decisió del consistori barceloní d'intentar domesticar una activitat tan desordenada com són els Encants Vells és agosarada perquè no hi ha cap precedent en aquest sentit. Els altres mercats europeus on s'inspira la fira -el Camden Town de Londres, el Rastro de Madrid o el Marché aux Puces de París- mai s'han plantejat convertir-se en un peculiar centre comercial de trastos vells i saldos perquè és precisament la seva presència desmanegada als carrers la que els dóna sentit i encant.

Ordre i caos, estranya parella/Cristina Palomar

Amb el trasllat dels Encants Vells -alguns diuen sacrifici- ha de començar també el desmantellament del monstruós anell viari de les Glòries construït en l'època Maragall-Acebillo i la transformació d'aquest gran espai de la ciutat tan cobejat.

El procés per arribar fins aquí ha estat costerut no tant per les dificultats pressupostàries com pel vodevil provocat pels desacords polítics, en gran part deguts al bloqueig de l'oposició a la proposta inicial del bipartit de Jordi Hereu, que governava en minoria. El vistiplau va arribar el juny del 2009 quan CiU va donar el seu suport al pla a canvi de retallar l'espai destinat a zona verda i construir-hi més pisos per a disgust de les associacions de veïns.

El temps dirà si la milionària inversió feta ha valgut la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada