El president de la CATFAC, José Afuera/sobredrogas.net |
José Afuera no és un pagès qualsevol. Es dedica al cultiu de la marihuana i compagina aquesta feina a l’associació La Maca del barri de Sants amb la presidència de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya, la CATFAC. Defensor a ultrança de la regulació del mercat del cànnabis, amenaçat quatre vegades de mort i amb set causes pendents per conreu de marihuana i transport, Afuera no dubta a criticar durament l’administració per la seva doble moral. Assegura que mentre es persegueix les entitats més legals i se les ofega econòmicament, es mira cap a una altra banda quan es tracta d’acabar amb falsos clubs cannàbics controlats per màfies nacionals i estrangeres.
-L’últim eurobaròmetre sobre joves i
drogues revela que el percentatge de joves que demanen la regulació del
cànnabis ha passat a Espanya del 35% al 47% en tres anys. Què ha passat per
explicar aquest canvi de mentalitat?
- Desconec aquestes dades, però sí que
és cert que ha augmentat la cultura sobre el cànnabis a la societat i,
sobretot, entre els joves. La gent coneix cada vegada més què és la marihuana i
quins són els seus efectes, i sap que no té res a veure amb la cocaïna o
l’heroïna, per exemple.
-La societat continua
responsabilitzant la marihuana de generar adicció, fomentar conductes
delictives i obrir la porta al consum de drogues més dures.
-La teoria diu que comencem fumant
porros i acabem morts d’una sobredosi, però no és veritat. Obama va fumar
porros de jove i ara no és un delinqüent. Aquesta teoria està desacreditada
científicament i és molt moralista. El gran problema que té la societat a
l’hora d’abordar aquest tema és la falta d’informació. Ens regim per uns
patrons que diuen quines són les conductes adequades i quines són les
prohibides, i estic convençut que l’alcohol genera més problemes de violència i
de salut que la marihuana.
-De legalitzar-se completament, pot acabar la
marihuana convertint-se en un instrument de control social com ho va ser l’opi?
-Podria ser. Tanmateix, ara, amb els
clubs, els usuaris tenen la possibilitat d’obtenir marihuana de qualitat i de
decidir-ne quina quantitat volen consumir.
- Un informe internacional presentat a
Barcelona el juliol passat conclou que la regulació del sector és irreversible.
¿De quants anys estem parlant per arribar a aquest escenari?
- Ja m’agradaria saber-ho! El model
prohibicionista aplicat fins ara ha resultat ser un fracàs i l’oferta i la
demanda no han parat de créixer. Un exemple: a Espanya tenim un percentatge del
65% de gent empresonada relacionada amb les drogues. Si les drogues estiguessin
regulades, aquesta gent no estaria a la presó, la societat s’estalviaria molts
milions d’euros i l’estat ingressaria diners pels impostos igual que fa amb
l’alcohol.
- Com creu que seria la societat
catalana un cop legalitzada la venda de marihuana?
- Seria millor que la tenim ara perquè
baixaria el consum. Ara tenim tres vies per comprar marihuana: anar al mercat
negre, l’autocultiu –que sol ser molt costós però és el més beneficiós- i,
finalment, formar part d’una associació cannàbica on t’asseguren la qualitat i
la varietat del producte, i et garanteixen que sempre en tindràs a la teva
disposició. Està demostrat que un cop associat, el consum de marihuana
disminueix. Un mateix es regula les dosis i practica un consum responsable.
Holanda és un cas paradigmàtic. Els usuaris holandesos són els que tenen la
mitjana de consum de marihuana més baixa de la Unió Europea i són els que
s’inicien en el consum de cànnabis més tard.
- Vol dir que hem de posar la
marihuana més a mà?
-Jo mai la posaria més a mà perquè no
vull que els meus fills la puguin comprar com si fos un caramel. El que reclamo
és poder accedir al cànnabis a través de l’autogestió i de la venda legal i
regulada per garantir-ne el consum responsable.
-A Catalunya no existeix cap registre
específic d’aquesta activitat, s’ignora
la xifra real d’associacions cannàbiques i només una seixantena està federada
en la CATFAC i en la FEDCAC. Com es pot regular res amb aquest desgavell?
-Cal un registre específic
d’associacions cannàbiques que ara no existeix. Un cop assolit això, cal un
Consell Regulador del Cànnabis que marqui el camí a seguir a les associacions.
Si et mantens al marge, hauràs de demostrar que la seva activitat no està al
marge de la llei.
-Aquests últims mesos hem assistit a
detencions de membres de clubs cannàbics per vendre marihuana a turistes i
també s’han decomisat plantacions. Està d’acord amb aquesta política de
persecució policial i judicial?
- No. La pena és que no es persegueixen les
associacions que estan cometent frau de llei i que operen per ordre de màfies nacionals
i estrangeres i, en canvi, jo tinc set causes pendents. La policia i els jutges
apliquen de forma molt estricta el Codi Penal fins al punt que si tens una
planta de marihuana al balcó pots acabar davant d’un jutge.
-Com
solen acabar la majoria d’aquestes causes?
-Cap
de les associacions federada a la nostra entitat ha tingut una sentència
condemnatòria.
-Abans
parlava de màfies que controlen clubs…
-Als
clubs cannàbics s’hi han ficat immobiliàries, hotels, holandesos,
paquistanesos, xinesos, californians… Jo estic amenaçat de mort per haver-ho
denunciat públicament. És un mercat il·lícit controlat per delinqüents que, a
banda del cànnabis, es dediquen a altres coses.
-Quants
milions d’euros mou el negoci de la marihuana?
-No
hi ha forma de saber-ho, però la xifra que circula de 5 milions d’euros al mes
només a Catalunya crec que es queda curta. A finals d’aquest any les
associacions de la CATFAC presentarem una auditoria interna. Nosaltres dediquem
el 25% dels ingressos a pagar impostos, el 20% a activisme social i prevenció
de riscos, i la resta a pagar sous, lloguer i serveis de l’entitat.
-Quins
requisits han d’acomplir els socis?
-Ser
major de 18 anys, ser consumidor previ de cànnabis, pagar una quota i venir
avalat per un soci. En el cas de patir una dolència, s’ha de passar una revisió
mèdica. Un cop superat això, s’ha de fer una previsió del que consumiràs i es
pot començar a consumir quinze dies després de fer-te’n soci. La mitjana d’edat
del soci és d’un 42 anys i el consum també es regula fixant una limitació
mensual. En la nostra associació, per exemple, la mitjana actual de consum està
en uns 25 grams de marihuana al mes.
-Quins
efectes negatius té la marihuana?
-
És dolenta quan no te la pots permetre, quan afecta a les teves relacions
personals, o quan tens atacs psicòtics i cardiopaties.
-No
provoca càncer de pulmó?
-Nosaltres
intentem que la gent consumeixi menys marihuana i que no la barregi amb el
tabac. Fumant-la s’assimila un 12%, amb el vaporitzador un 50% i ingerida en
galetes, pastissos, mantega i oli un 80%. En aquests últims dos casos, cal
menys quantitat.
-Mentre que des de l’Ajuntament de Barcelona
s’aposta per fer una normativa que reguli el desgavell d’aquest sector, des de
Salut, el conseller Boi Ruíz ha acusat les associacions cannàbiques d’utilitzar
l’ús terapèutic del cànnabis com a pretext.
-Són declaracions molt desafortunades perquè no
reconeix el treball que estem fent des de fa temps sobre l’ús terapèutic del
cànnabis. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, crec que anem en la bona
direcció.
Entrevista publicada al número 133 de la revista Carrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada