La culpa de tot la tenen els assessors

Amb el permís del gran Forges

Fa quatre anys el PSC va perdre les eleccions a Barcelona per culpa dels assessors. Almenys, això és el que deien alguns dirigents socialistes per exculpar Jordi Hereu dels mals resultats. Tanmateix, mesos abans ja es veia que les coses no anaven bé i els periodistes que fèiem informació municipal vam ser testimonis d'una incomprensible obcecació que va portar l'equip d'Hereu a ignorar les alarmes i a reafirmar-se en una forma de governar que el va allunyar del seu fidel electorat.

Quatre anys després d'aquella històrica desfeta ens trobem immersos en plena campanya amb la sorpresiva possibilitat que una nouvinguda erigida en Joana d'Arc dels desvalguts s'endugui el trofeu deixant a més d'un amb un pam de nas començant per Xavier Trias. Després de l'enquesta del CIS, més d'un dirigent convergent s'ha ennuegat. Si fa uns mesos es vantaven a can CiU que la victòria estava assegurada i que el suport d'ERC era incondicional, ara ja no estan tan segurs ni d'una cosa ni de l'altra.

Entre files convergents està començant a circular un rum-rum que no és el de l'Ada Colau. Alguns ja s'atreveixen a dir que si l'electorat ja no s'identifica amb Trias és per culpa dels assessors i no de l'alcalde ni del seu equip. L'error de governar una ciutat com si fos una empresa, amb resultats i beneficis, podria ser en gran part atribuïble a aquesta colla de càrrecs de confiança provinents majoritàriament de l'entorn jesuític d'Esade que han desembarcat en gairebé tots els departaments municipals.

Tanmateix, és un error encolomar el descrèdit de Trias als assessors que ell mateix ha designat. Com també és un error que el candidat hagi dit només començar la campanya que si guanya serà el seu últim mandat perquè el 2019 tindrà 72 anys. Barcelona no necessita un alcalde a punt de jubilar-se que ha delegat el govern de la ciutat en un equip controlat des la banda muntanya de Sant Jaume. Barcelona necessita aire fresc i això només ho pot donar un alcalde -o alcaldessa- nou i jove.

Trias no ha encertat amb el seu equip i això li passarà factura per molt que intenti ara arrabasar a Esquerra la patent independentista. El tarannà despòtic de Gerard Ardanuy ha obrat el miracle que l'Eixample hagi transmutat de color polític. Al polèmic Antoni Vives el vinculen -començant pel director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso-  amb un presumpte cobrament de comissions a canvi d'autoritzar una marina de luxe al Port Vell controlada per capital rus de dubtosa procedència. I Sònia Recasens, famosa pels tics autoritaris, hauria contractat presumptament els serveis de l'empresa de la seva germana.

No sempre els assessors tenen la culpa de tot.