Avui he escoltat astorada que la pastoral Vida i família del bisbat de Lleida posa a parir la llei de violència de gènere en un article d'opinió. Concretament, considera que l'actual norma discrimina l'home i "està basada en el feminisme radical". No tinc paraules.
Certament, l'actual llei de violència de gènere és molt imperfecta perquè encara deixa espais sense legislar i, per tant, la vulnerabilitat de la dona maltractada continua. Tanmateix, és l'única normativa que tenim a hores d'ara i l'església, com a institució que aglutina un sector molt important de la població, té una gran responsabilitat en aquest tema perquè en part és coresponsable d'aquesta lacra social: la violència contra les dones és conseqüència d'una societat masclista que l'església ha contribuit a perpetuar durant segles.
Per això, lluny de posar a parir la llei amb arguments histriònics i més propis d'un mascle alfa caspós i falangista, la institució eclesiàstica hauria de donar exemple i denunciar les vegades que calgui la violència contra qualsevol ésser humà.
I reprenent el fil inicial sobre les imperfeccions de la llei, fa uns mesos vaig fer un treball sobre el tractament de la violència contra les dones a la premsa escrita. El vaig durant un curs de mediació social arran del debat sorgit sobre si l'augment de les agressions tenia alguna cosa a veure amb la seva aparició constant als mitjans de comunicació. Aquí us exposo algunes conclusions.
- Dosificar la informació, replantejar la narració i aplicar codis deontològics específics per evitar el morbo i l'espectacle.
- Incidir en l'educació i l'escola com a únic marc útil possible per acabar amb les conductes masclistes d'homes i dones.
- No desvincular la violència contra les dones d'altres violència social.
L'església pixant fora de test, com gairebé sempre.
Certament, l'actual llei de violència de gènere és molt imperfecta perquè encara deixa espais sense legislar i, per tant, la vulnerabilitat de la dona maltractada continua. Tanmateix, és l'única normativa que tenim a hores d'ara i l'església, com a institució que aglutina un sector molt important de la població, té una gran responsabilitat en aquest tema perquè en part és coresponsable d'aquesta lacra social: la violència contra les dones és conseqüència d'una societat masclista que l'església ha contribuit a perpetuar durant segles.
Per això, lluny de posar a parir la llei amb arguments histriònics i més propis d'un mascle alfa caspós i falangista, la institució eclesiàstica hauria de donar exemple i denunciar les vegades que calgui la violència contra qualsevol ésser humà.
I reprenent el fil inicial sobre les imperfeccions de la llei, fa uns mesos vaig fer un treball sobre el tractament de la violència contra les dones a la premsa escrita. El vaig durant un curs de mediació social arran del debat sorgit sobre si l'augment de les agressions tenia alguna cosa a veure amb la seva aparició constant als mitjans de comunicació. Aquí us exposo algunes conclusions.
- Dosificar la informació, replantejar la narració i aplicar codis deontològics específics per evitar el morbo i l'espectacle.
- Incidir en l'educació i l'escola com a únic marc útil possible per acabar amb les conductes masclistes d'homes i dones.
- No desvincular la violència contra les dones d'altres violència social.
L'església pixant fora de test, com gairebé sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada