La falta de civisme, la desafecció política i la poca participació en la cosa pública són alguns dels símptomes que caracteritzen la "Democràcia sense ciutadans", segons el llibre de l'editorial Trotta coordinat per Victòria Camps que analitza la construcció de la ciutadania en les democràcies liberals. Aquesta lectura, que he iniciat coincidint amb el mes de setembre, també coincideix lamentablement amb l'últim episodi d'intent d'uniformització de l'Estat espanyol de la mà del poder judicial: l'atac a la immersió lingüística. Per això, suggereixo afegir la falta de respecte a la diferència com un altre dels símptomes que caracteritzen aquesta democràcia formada per individus lobotomitzats.
Fa uns anys vaig conèixer un noi de Màlaga que deia que li agradaria molt visitar Barcelona, però que tenia por d'anar-hi perquè li havien dit que els que parlaven castellà eren perseguits i si no parlaven català acabaven a la presó. Jo li vaig contestar que tenia raó i que, com que les presons eren plenes a vessar de castellanoparlants, ara havíem decidit introduir a la nostra dieta mediterrània el canibalisme d'espanyols.
En comunicació està demostrat que la mentida repetida moltes vegades acaba sent una veritat i la classe política casposa i centralista espanyola ho sap prou bé. Ara, si viatges per les Espanyes cuida't molt de dir que ets català perquè pots acabar sent devorat viu! Per això no entenc els pactes que el govern català fa i desfà amb el Partit Popular. Per molt que m'ho expliquin, hi ha coses que són impossibles d'entendre des del cor per immorals.
Fa un any va ser la sentència contra l'Estatut (que jo no vaig votar per considerar-lo una estafa i una presa de pèl). Fa unes setmanes va ser la xiulada i els insults a un grup de bombers que va desplegar una estelada a Nova York (els van dir fills de puta concretament). Ara és l'atac frontal al sistema educatiu en català, un sistema molt imperfecte i deficitari (els alumnes continuen fent moltes més faltes en català que en castellà). Per una democràcia de ciutadans responsables, plantem cara als abusos.
Fa uns anys vaig conèixer un noi de Màlaga que deia que li agradaria molt visitar Barcelona, però que tenia por d'anar-hi perquè li havien dit que els que parlaven castellà eren perseguits i si no parlaven català acabaven a la presó. Jo li vaig contestar que tenia raó i que, com que les presons eren plenes a vessar de castellanoparlants, ara havíem decidit introduir a la nostra dieta mediterrània el canibalisme d'espanyols.
En comunicació està demostrat que la mentida repetida moltes vegades acaba sent una veritat i la classe política casposa i centralista espanyola ho sap prou bé. Ara, si viatges per les Espanyes cuida't molt de dir que ets català perquè pots acabar sent devorat viu! Per això no entenc els pactes que el govern català fa i desfà amb el Partit Popular. Per molt que m'ho expliquin, hi ha coses que són impossibles d'entendre des del cor per immorals.
Fa un any va ser la sentència contra l'Estatut (que jo no vaig votar per considerar-lo una estafa i una presa de pèl). Fa unes setmanes va ser la xiulada i els insults a un grup de bombers que va desplegar una estelada a Nova York (els van dir fills de puta concretament). Ara és l'atac frontal al sistema educatiu en català, un sistema molt imperfecte i deficitari (els alumnes continuen fent moltes més faltes en català que en castellà). Per una democràcia de ciutadans responsables, plantem cara als abusos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada