Els que em coneixeu sabeu que sóc una rata de biblioteca molt curiosa. L'altre dia vaig veure a la 2 un reportatge molt interessant sobre el Talmud, cosa que em va empènyer a rastrejar entre tots els llibres de la biblioteca de Fort Pienc fins que vaig trobar un llibret minúscul sobre el tema escrit per César Vidal. Sí, ja sé que aquest senyor no és objecte de la nostra devoció, però com a doctor en història, teologia i filosofia és un pou de saviesa...
El que va desfermar la meva curiositat va ser el lamentable pràctica instaurada al llarg de la història de cremar el Talmud ( a banda, per suposat, de l'abominable costum de perseguir els jueus fins a la seva pràctica extinció). Innocent de mi em preguntava: Com és possible que es persegueixi un dels compendis de saviesa més importants que ha donat la ment brillant de l'ésser humà? Doncs bé, gràcies a Vidal he descobert la resposta, que no la justificació a les aberracions comeses.
Resulta que el text rabínic defineix a Jesús com un bastard, a la seva mare com una adúltera i al seu pare com un legionari romà. Això, no obstant, hauria passat desapercebut a l'esglèsia romana (que no dominava l'hebreu) si no hagués estat per uns quants jueus conversos que no van tenir embuts a denunciar els passatges del Talmud on s'insultava a la figura central del cristianisme. D'aquí suposo que deu venir la dita aquella de la fe d'un convers...
L'any 1264, el rei Jaume I va ordenar suprimir tots aquests passatges sota amenaça de cremar tots els Talmud després de presidir un any abans la Disputa de Barcelona entre el rabí Najmanides i Pau Cristià, un jueu convertit al catolicisme. Tanmateix, Barcelona també va ser un dels centres més actius pel que fa a la redacció de les codificacions que van permetre ordenar el text per facilitar-ne la seva lectura.
I perquè us animeu a llegir-ne més, aquí va una cita: "Deu plora cada dia per tres classes de persona: per la que pot estudiar la Torah i no ho fa, per la que no té prou capacitat per estudiar-la i pel governant que governa la comunitat amb prepotència" (Jaguigah 5b).
El que va desfermar la meva curiositat va ser el lamentable pràctica instaurada al llarg de la història de cremar el Talmud ( a banda, per suposat, de l'abominable costum de perseguir els jueus fins a la seva pràctica extinció). Innocent de mi em preguntava: Com és possible que es persegueixi un dels compendis de saviesa més importants que ha donat la ment brillant de l'ésser humà? Doncs bé, gràcies a Vidal he descobert la resposta, que no la justificació a les aberracions comeses.
Resulta que el text rabínic defineix a Jesús com un bastard, a la seva mare com una adúltera i al seu pare com un legionari romà. Això, no obstant, hauria passat desapercebut a l'esglèsia romana (que no dominava l'hebreu) si no hagués estat per uns quants jueus conversos que no van tenir embuts a denunciar els passatges del Talmud on s'insultava a la figura central del cristianisme. D'aquí suposo que deu venir la dita aquella de la fe d'un convers...
L'any 1264, el rei Jaume I va ordenar suprimir tots aquests passatges sota amenaça de cremar tots els Talmud després de presidir un any abans la Disputa de Barcelona entre el rabí Najmanides i Pau Cristià, un jueu convertit al catolicisme. Tanmateix, Barcelona també va ser un dels centres més actius pel que fa a la redacció de les codificacions que van permetre ordenar el text per facilitar-ne la seva lectura.
I perquè us animeu a llegir-ne més, aquí va una cita: "Deu plora cada dia per tres classes de persona: per la que pot estudiar la Torah i no ho fa, per la que no té prou capacitat per estudiar-la i pel governant que governa la comunitat amb prepotència" (Jaguigah 5b).
Molt bo, Cristina! He afegit el teu blog al meu
ResponElimina