Avui he dinat amb els meus amics E. i M. Malgrat els anys, les parelles respectives i la manera de pensar tan diferent, mantenim la nostra amistat incombustible. El tema estrella d'avui eren els fitxatges que està fent el nou alcalde de Barcelona. L'E. és un convergent convençut, militant des de fa segles i casat de segones amb una Jénifer. El M. és un socialista de cap a peus, una mica intransigent i separat d'una dona de família pepera. Mai estan d'acord en res quan parlem de política, però avui curiosament han coincidit en una cosa: a criticar el nou govern municipal.
L'E. no accepta que un govern convergent mantingui en el seu càrrec persones de l'anterior equip de govern de Jordi Hereu o fitxi gent d'altres sensibilitats polítiques. Considera que s'hauria de fer creu i ratlla, i apostar "pels de casa i del partit". El M. tampoc ho entén i acusa els que han optat per quedar-s'hi de "venuts". Cap dels dos no pot concebir la possibilitat que la política vagi més enllà dels partits i critiquen la lentitud amb què està actuant el govern municipal.
Com no podia ser d'una altra forma, jo he discrepat dels dos. Cada vegada tinc més clar que el que ens calen són gestors de la cosa pública eficaços i emprenedors. El color polític, per a mi, és el de menys. El que exigeixo com a ciutadana és tenir dirigents responsables, transparents i amb les idees clares. I tampoc tinc cap pressa perquè les coses s'han de fer bé.
Recordo que Xavier Trias va dir fa més d'un any que si arribava a ser alcalde de Barcelona apostaria per un govern transversal, on comptaria més la vàlua de les persones que la seva adscripció política. Celebro que mantingui el seu compromís i que l'estigui aplicant perquè això demostra que actua més per l'interés de la ciutat i menys per les directrius dictades des dels despatxos de CiU.
Haurem de deixar passar el temps per saber si l'experiment funciona o no i si l'ha encertat amb les persones escollides. Ara bé, el que no vull és que es repeteixi el despotisme il·lustrat dels últims governs socialistes. S'ha actuat amb nepotisme (col·locant els amics i els membres amb carnet del PSC en llocs clau del govern) i amb prepotència (menystenint les queixes dels ciutadans i negant la realitat fins a l'extenuació). I això no ha de tornar a passar.
L'E. no accepta que un govern convergent mantingui en el seu càrrec persones de l'anterior equip de govern de Jordi Hereu o fitxi gent d'altres sensibilitats polítiques. Considera que s'hauria de fer creu i ratlla, i apostar "pels de casa i del partit". El M. tampoc ho entén i acusa els que han optat per quedar-s'hi de "venuts". Cap dels dos no pot concebir la possibilitat que la política vagi més enllà dels partits i critiquen la lentitud amb què està actuant el govern municipal.
Com no podia ser d'una altra forma, jo he discrepat dels dos. Cada vegada tinc més clar que el que ens calen són gestors de la cosa pública eficaços i emprenedors. El color polític, per a mi, és el de menys. El que exigeixo com a ciutadana és tenir dirigents responsables, transparents i amb les idees clares. I tampoc tinc cap pressa perquè les coses s'han de fer bé.
Recordo que Xavier Trias va dir fa més d'un any que si arribava a ser alcalde de Barcelona apostaria per un govern transversal, on comptaria més la vàlua de les persones que la seva adscripció política. Celebro que mantingui el seu compromís i que l'estigui aplicant perquè això demostra que actua més per l'interés de la ciutat i menys per les directrius dictades des dels despatxos de CiU.
Haurem de deixar passar el temps per saber si l'experiment funciona o no i si l'ha encertat amb les persones escollides. Ara bé, el que no vull és que es repeteixi el despotisme il·lustrat dels últims governs socialistes. S'ha actuat amb nepotisme (col·locant els amics i els membres amb carnet del PSC en llocs clau del govern) i amb prepotència (menystenint les queixes dels ciutadans i negant la realitat fins a l'extenuació). I això no ha de tornar a passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada