L'accident de la setmana passada al carrer Marina, on van resultar ferides greus tres persones al ser atropellades per un autocar de turistes que es va desfrenar, torna a posar damunt la taula el problema de la presència d'aquests mastodòntics trastos en un dels llocs de la ciutat amb més afluència de vianants, tant autòctons com forasters. No és la primera vegada que els autocars aparcats davant de la Sagrada Família atropellen persones o provoquen accidents de trànsit perquè es desfrenen o no respecten els senyals de trànsit. Els veïns del barri ho sabem i ho hem viscut durant molts anys amb resignació fins el punt de fer més volta per evitar passar-hi.
Fins ara, tots els intents dels consecutius governs municipals per buscar una solució han resultat o un nyap o un fracàs estrepitós. Al calaix d'algun despatx es va quedar la pretensió reiterada dels equips de Clos i Hereu de fer un pàrquing subterrani a la plaça de la Sagrada Família per l'oposició frontal de les entitats veïnals. I s'hi van negar amb raó: l'obra significava carregar-se tota la vegetació de la plaça, precisament en un dels barris de la ciutat amb menys zones verdes.
La decisió d'aprofitar un terreny propietat de la Seguretat Social situat a la confluència de Consell de Cent amb Cartagena per construir-hi un pàrquing especial era menys conflictiva. Tanmateix, la iniciativa també va fracassar perquè pocs autocars hi aparcaven. La raó? ben simple: ningú volia pagar els abusius preus marcats per l'Ajuntament de Barcelona. Els conductors preferien aparcar als espais habilitats als voltants del temple, a Diagonal o a prop de l'estació del nord, molt més barats però clarament insuficients.
Crec que totes les propostes que s'han estudiat fins ara han fracassat perquè no s'ha abordat la veritable raó de fons: portar els autocars carregats de turistes fins a la mateixa porta de la Sagrada Família és incompatible amb la seguretat. Tots sabem que el temple té molt poder. Qualsevol actuació municipal, des de reordenació del trànsit a obres d'infraestructura, ha de rebre el seu vistiplau. I com que és l'atracció turística més visitada de la ciutat (i també la que genera més riquesa) és intocable. Als despatxos municipals ningú ha gosat fins ara alçar la veu per proposar que els turistes que vulguin visitar la Sagrada Família hi arribin a peu o en transport públic com passa amb la inmensa majoria de monuments del món.
Fins ara, tots els intents dels consecutius governs municipals per buscar una solució han resultat o un nyap o un fracàs estrepitós. Al calaix d'algun despatx es va quedar la pretensió reiterada dels equips de Clos i Hereu de fer un pàrquing subterrani a la plaça de la Sagrada Família per l'oposició frontal de les entitats veïnals. I s'hi van negar amb raó: l'obra significava carregar-se tota la vegetació de la plaça, precisament en un dels barris de la ciutat amb menys zones verdes.
La decisió d'aprofitar un terreny propietat de la Seguretat Social situat a la confluència de Consell de Cent amb Cartagena per construir-hi un pàrquing especial era menys conflictiva. Tanmateix, la iniciativa també va fracassar perquè pocs autocars hi aparcaven. La raó? ben simple: ningú volia pagar els abusius preus marcats per l'Ajuntament de Barcelona. Els conductors preferien aparcar als espais habilitats als voltants del temple, a Diagonal o a prop de l'estació del nord, molt més barats però clarament insuficients.
Crec que totes les propostes que s'han estudiat fins ara han fracassat perquè no s'ha abordat la veritable raó de fons: portar els autocars carregats de turistes fins a la mateixa porta de la Sagrada Família és incompatible amb la seguretat. Tots sabem que el temple té molt poder. Qualsevol actuació municipal, des de reordenació del trànsit a obres d'infraestructura, ha de rebre el seu vistiplau. I com que és l'atracció turística més visitada de la ciutat (i també la que genera més riquesa) és intocable. Als despatxos municipals ningú ha gosat fins ara alçar la veu per proposar que els turistes que vulguin visitar la Sagrada Família hi arribin a peu o en transport públic com passa amb la inmensa majoria de monuments del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada