Qui vulgui perfeccionar el català i assolir ara el nivell D a Barcelona ho té bastant difícil. Malgrat que els nostres polítics s'omplen la boca dia sí i dia també amb discursos buits sobre la defensa de la llengua catalana, la realitat és que l'administració no fa més que posar nous pals a les rodes per als que volen millorar el seu nivell de català.
M'explicaré amb uns quants exemples surrealistes. A l'Escola Oficial d'Idiomes només poden accedir a matricular-se al nivell D de català els no catalanoparlants. En el cas del Centre de Normalització Lingüística, les classes de nivell D a Barcelona van desaparéixer misteriosament del llistat general. Van decidir limitar-hi la inscripció als estudiants del centre que haguessin fet el nivell C durant el curs 2010-2011 per raons de pressupost.
És temps de retallades, de racionalitat i de control de la despesa. Això tots ho sabem. Tanmateix, crec que hi ha "línies vermelles" que són intocables i la llengua n'ha de ser una perquè és l'essència de la nostra identitat. La mala salut del català és palpable només sortir al carrer. A Catalunya és impossible viure només en català i, lamentablement, el nostre govern ajuda molt a la marginació de la llengua en tallar l'aixeta dels diners per a la formació.
Crec que és un error dedicar el gruix del pressupost als cursos de català per a nouvinguts i per als nivells més bàsics. A partir del nivell B, els cursos es redueixen gairebé a la meitat i, si vols perfeccionar l'idioma, al final has d'acabar en l'ensenyament privat i massificat com m'ha passat a mi. Reduint la despesa pública en els cursos de perfeccionament condemnem el català a ser una llengua mal parlada i mal escrita perquè poca gent estarà disposada a pagar més diners per estudiar un idioma minoritari condemnat a l'extinció.
I per acabar, una altra dada surrealista. Resulta que obtenir el certificat de nivell D de català és més fàcil al País Valencià que a Catalunya. Si t'examines a València, Castelló o Alacant aprovaràs amb 50 punts (a Catalunya se'n demanen 70) i tens dues convocatòries d'examen l'any (aquí només en tenim una). Curiosament, el certificat obtingut al País Valencià és reconegut a Catalunya, però no al contrari.
Ric per no plorar.
M'explicaré amb uns quants exemples surrealistes. A l'Escola Oficial d'Idiomes només poden accedir a matricular-se al nivell D de català els no catalanoparlants. En el cas del Centre de Normalització Lingüística, les classes de nivell D a Barcelona van desaparéixer misteriosament del llistat general. Van decidir limitar-hi la inscripció als estudiants del centre que haguessin fet el nivell C durant el curs 2010-2011 per raons de pressupost.
És temps de retallades, de racionalitat i de control de la despesa. Això tots ho sabem. Tanmateix, crec que hi ha "línies vermelles" que són intocables i la llengua n'ha de ser una perquè és l'essència de la nostra identitat. La mala salut del català és palpable només sortir al carrer. A Catalunya és impossible viure només en català i, lamentablement, el nostre govern ajuda molt a la marginació de la llengua en tallar l'aixeta dels diners per a la formació.
Crec que és un error dedicar el gruix del pressupost als cursos de català per a nouvinguts i per als nivells més bàsics. A partir del nivell B, els cursos es redueixen gairebé a la meitat i, si vols perfeccionar l'idioma, al final has d'acabar en l'ensenyament privat i massificat com m'ha passat a mi. Reduint la despesa pública en els cursos de perfeccionament condemnem el català a ser una llengua mal parlada i mal escrita perquè poca gent estarà disposada a pagar més diners per estudiar un idioma minoritari condemnat a l'extinció.
I per acabar, una altra dada surrealista. Resulta que obtenir el certificat de nivell D de català és més fàcil al País Valencià que a Catalunya. Si t'examines a València, Castelló o Alacant aprovaràs amb 50 punts (a Catalunya se'n demanen 70) i tens dues convocatòries d'examen l'any (aquí només en tenim una). Curiosament, el certificat obtingut al País Valencià és reconegut a Catalunya, però no al contrari.
Ric per no plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada