Donat que el japonès és un poble que menja molts encurtits, pateix de morenes i el ruix a l'anus és un gran què perquè alleuja el dolor i la inflamació, a més de l'estalvi en paper higiènic i el benefici que això genera al medi ambient. Els waters més sofisticats tenen un dispositiu que perfuma l'ambient i provoca un sorollet bonic per dissimular flatulències i altres sorolls fisiològics desagradables. N'hi ha d'altres que, fins i tot, tiren sols de la cadena i reomplen les seves cisternes amb l'aigua de la pica de rentar les mans.
El water més interessant el vaig trobar al restaurant que la Carme Ruscalleda té a Tòquio. En altres casos, com és el cas d'alguns bars, vaig haver de demanar ajuda als cambrers perquè no trobava la cadena ja que tot està escrit en japonès. Un dels principals creadors d'aquesta meravella -els seus waters són la cosa que més troben a faltar els japonesos quan viatgen a l'estranger- és l'empresa Toto Ltd. A l'Estat espanyol, aquest water és un luxe i ara se'n comencen a trobar als hotels més freqüentats pel turisme nipó. Roca els comercialitza a uns preus prohibitius perquè, a banda de la patent, pràcticament tota la tecnologia s'ha d'exportar del Japó.
Arigato gozaimasu a mister Totó per aquest gran invent que tant trobo a faltar!
I a l'Steve Jobs. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada