Veure Gerda Taro vestida amb un senzill pijama de cótó a ratlles dormint com un angelet és, segurament, una de les imatges més commovedores de La maleta mexicana, la mostra que s'exhibeix al MNAC fins el pròxim 15 de gener i que recull 4.500 negatius de la Guerra Civil extraviats durant dècades. La va fotografiar Robert Capa pocs mesos abans que la més famosa dona fotoperiodista morís a Madrid aixafada per un tanc a la batalla de Brunete.
Tanmateix, les fotos fetes a Gerda pel seu company no són les úniques que posen la pell de gallina. De fet, n'hi ha a milers: dones cosint el botó del pantaló del marit que se'n va a la guerra, homes que fumen mentre esperen l'ordre per anar a morir al front, nens orfes refugiats amb cares de por i fam, destrucció a tort i a dret, morgues plenes de cadàvers després d'un bombardeig...El mateix de sempre amb protagonistes diferents.
Lamentablement, a l'exposició s'hi ha d'anar amb una gran lupa perquè s'ha primat més la forma i el disseny que el valuós contingut. El tamany dels fulls de contacte exhibits fa que els curts de vista com jo no guipem pràcticament res a no ser que t'enganxis a la paret com una lapa, cosa que ahir vaig observar que feiem gairebé tots els visitants. A més, resulta que entre els negatius penjats i l'espectador s'han posat uns enormes taulells amb exemplars de les revistes on es van publicar algunes de les fotos exposades, cosa que encara dificulta més l'observació. Una pena.
Tanmateix, les fotos fetes a Gerda pel seu company no són les úniques que posen la pell de gallina. De fet, n'hi ha a milers: dones cosint el botó del pantaló del marit que se'n va a la guerra, homes que fumen mentre esperen l'ordre per anar a morir al front, nens orfes refugiats amb cares de por i fam, destrucció a tort i a dret, morgues plenes de cadàvers després d'un bombardeig...El mateix de sempre amb protagonistes diferents.
Lamentablement, a l'exposició s'hi ha d'anar amb una gran lupa perquè s'ha primat més la forma i el disseny que el valuós contingut. El tamany dels fulls de contacte exhibits fa que els curts de vista com jo no guipem pràcticament res a no ser que t'enganxis a la paret com una lapa, cosa que ahir vaig observar que feiem gairebé tots els visitants. A més, resulta que entre els negatius penjats i l'espectador s'han posat uns enormes taulells amb exemplars de les revistes on es van publicar algunes de les fotos exposades, cosa que encara dificulta més l'observació. Una pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada