Els que vivim al barri barceloní de Fort Pienc fa temps que som testimonis de l'arribada progressiva de silenciosos ciutadans xinesos. La invasió subtil ha superat les fronteres dels carrers de Trafalgar i Roger de Flor, llocs tradicionals de les botigues de roba i de les perruqueries amb final feliç i sense, i ara la discreta marea grogra ha traspassat la Gran Via i ha acaparat la majoria de bars, basars i supermercats de la zona apuntant ja cap a la Sagrada Família per a preocupació del comerç autòcton, que no pot competir amb ells ni en els preus ni en els horaris.
A la petita China town barcelonina circulen des de fa anys uns quants mites sobre els xinesos. Alguns són certs, com ara que són molt treballadors, molt estalviadors i molt temeraris a l'hora d'obrir un negoci perquè la majoria de les vegades ho fan sense gaire informació pels problemes amb l'idioma. D'altres són falsos com, per exemple, que molts dels negocis són una forma de blanquejar diners de les màfies xineses i que els xinesos no són afectuosos i no es moren mai. Sí que es fan petons i sí que es moren, però no a Catalunya si ho poden evitar.
Segons dades oficials, al nostre país hi ha 50.588 xinesos censats, la majoria són joves, porten els seus fills a escoles públiques i pràcticament tots tenen els papers de residència en regla. La major concentració es dóna a Barcelona, seguida de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i Mataró, tot i que també han arribat a Ripoll; i el gruix prové de la mateixa província al sud de la Xina. Es tracta de la ciutat de Qingtian (es pronuncia Chingtian), on les dures condicions de vida han abocat la majoria de la seva població a emigrar a l'estranger, sobretot a Europa, per fer realitat el seu somni de tenir un negoci propi. La segona onada d'emigració xinesa a Catalunya ha arribat del nord de la Xina, de Liaoning, on la majoria són obrers de fàbrica. Tot això ho sé gràcies a l'Espai Avinyó. http://blocs.cpnl.cat/espaiavinyo/
Tot i l'actual crisi de consum, els xinesos emprenedors no defalleixen. Pel que es veu, són els únics que s'atreveixen a obrir negocis als barris quan la resta de mortals ha perdut tota esperança. Gràcies a la seva gosadia i perserverància, el comerç de proximitat no ha mort del tot. Com que provenen d'una cultura de l'estalvi i d'una societat comunitària, on tot es comparteix, els prèstecs entre família i amics estan a l'ordre del dia i, si un negoci fracassa, ho tornen a intentar amb un altre.
Els xinesos anomenen casa seva com "el país del mig del món" perquè en els seus mapes la Xina hi figura al centre. Tremendament orgullosos dels seus origens (alguns diuen que són molt racistes), es resisteixen a oblidar els seus costums ancestrals encara que les noves generacions, ja nascudes a Catalunya, estan tirant per terra les tradicions mil·lenàries començant per la substitució del xinès mandarín pel castellà i el català.
Així que la pròxima vegada que entreu en un comerç xinès no ho feu amb prejudicis racistes fruit de la ignorància. No us oblideu de saludar-los amb un "Ni hao" i de felicitar-los l'any nou xinès, que enguany se celebrarà el pròxim 10 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada