Esteve
Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya
-Barcelona és plena de gent rara.
-El febrer passat la Filmoteca de Catalunya
va celebrar el seu primer any de vida al Raval. Quin balanç en fa?
- Disposar
d’una seu única d’aquestes característiques era un anhel de feia molts anys.
Per diverses circumstàncies, el projecte es va anar endarrerint i les obres de
la nova seu van ser molt complexes perquè es van trobar restes arqueològiques a
la plaça Salvador Seguí. Quan vaig arribar aquí al 2010, el projecte era posar
en marxa totes les seus de la Filmoteca, no només aquesta del Raval, sinó també
el Centre de Conservació de Terrassa que estem a punt d’obrir aquest estiu si
tot va bé. El projecte era concentrar al Raval tot el que és difusió i
exhibició, i fer a Terrassa la seu de l’arxiu i la preservació de les pel·lícules.
-El projecte d’ubicar la nova seu de la
Filmoteca al Raval no era una aposta arriscada?
-La
decisió que aquesta seu es fes al Raval estava presa de fa uns quants anys i
formava part del pla estratègic cultural i polític que arrenca amb la
construcció del MACBA i del CCCB, i passa per la Biblioteca de Catalunya,
l’Institut d’Estudis Catalans i el Conservatori del Liceu. La Filmoteca és
l’última peça del projecte per modificar la sociologia del Raval a partir
d’equipaments culturals. Hem arribat els últims i tard, però hem arribat.
-La nova Filmoteca és només un canvi de seu?
-No. De cap
manera. És un canvi de concepte. Passem de tenir un cine rellogat a l’Avinguda
de Sarrià, una biblioteca per aquí, unes oficines per allà… a un centre
monogràfic dedicat a cultura cinematogràfica. El repte de canvi de concepte de
la Filmoteca anava acompanyat del repte de la seva ubicació al Raval. I cal
recordar que els missatges van ser apocalíptics. Els que s’hi oposaven ens
deien que no vindrien per la inseguretat del barri. I haig de dir que
s’equivocaven perquè en l’any que portem aquí no hem tingut cap problema. Gent
rara uns quants, però cap problema.
-Barcelona és plena de gent rara.
- Si és cert,
però no només no hem tingut cap problema, sinó que des que estem al Raval ens
ha visitat molta més gent. I no és només perquè la gent que ve no té cap
prejudici sobre el barri, és que estem al centre de la ciutat, i això també és
un factor positiu. La seu antiga estava en un carrer horrible, envoltat de
prostíbuls, sense comerç ni lloc per passejar, lluny del transport públic…Aquí
surts i estàs a un pas de les Rambles i de la Rambla del Raval, a un pas del
metro de Liceu i de Paral·lel.
-Un d’aquests objectius, precisament,
era el d’interrelacionar la Filmoteca amb la realitat d’un barri molt complex. Ho
ha aconseguit?
- La primera
acció que vam fer quan vam obrir la seu va ser firmar un acord de col·laboració
amb altres equipaments culturals del barri per crear sinèrgies i intercanviar
projectes culturals. D’altra banda, també hem fet diverses mostres sobre el
barri del Raval, sessions de portes obertes, exhibicions a l’aire lliure… Dit
això, també haig de dir que la Filmoteca no ha vingut a arreglar els problemes de
fons del Raval. La relació amb el barri és molt bona, la incidència positiva
sobre el barri també, sobretot gràcies a la plaça Salvador Seguí, i aquest és
el nostre granet de sorra per millorar la convivència i la sociologia del
Raval, però els problemes de fons són els que són.
-Segons la memòria del 2012, la
Filmoteca ha experimentat un augment del 76% de públic respecte als anys
anteriors, quan el cinema Aquitània de l’avinguda de Sarrià acollia el centre.
- Hem
augmentat un 56% les sessions i amb això hem assolit un augment del 76% de públic.
La xifra a 30 de desembre del 2012 era de 135.000 espectadors i, coincidint amb
el primer aniversari, el 21 de febrer passat, hem assolit la xifra dels 155.000.
Això significa una mitjana de 105 espectadors per sessió, una quantitat que no aconsegueix
cap cinema comercial.
-Quines són les activitats que han tingut més èxit
entre el públic?
- Al matí fem
el programa pedagògic de la Filmoteca a les escoles perquè un dels nostres
reptes és crear nous públics. Això té uns 5.000 alumnes per curs. A les tardes
tenim l’aula de cinema en col·laboració amb les universitats que imparteixen
l’assignatura de cinema i és una de les nostres apostes més exitosa. Després
tenim les sessions amb l’ESCAC (l’Escola de Cinema de Catalunya) que consisteix
en el passi d’una pel·lícula i un fòrum amb l’equip que l’ha feta. I a
l’octubre passat vam inaugurar un cicle monogràfic que es diu Per amor a l’art
i que fem en col·laboració amb el MNAC sobre cinema i pintura.
- La col·laboració amb altres centres
de cultura és una aposta a llarg termini?
- Els temps actuals impulsen a la col·laboració i
a compartir penes i alegries. Ara bé, la transversalitat del cinema és una
aposta clara de la Filmoteca. Hem d’acabar amb la imatge del cinèfil ranci
d’abans, ara hem de donar una visió més transversal i participar amb altres
equipaments culturals de la ciutat. Hem d’obrir el cinema a la societat, però
sense renunciar a la seva essència.
- Vostè té un mandat de quatre anys
prorrogable fins als vuit. Ja sé que tot just fa un any que dirigeix la
Filmoteca, però es aquest un projecte personal a llarg termini?
-Això ha
suposat un gran repte professional, però també m’ho prenc com un parèntesi. Ara
el que falta és decidir quan el tanco. De moment, la primera fase era obrir la
seu al Raval: això ja està fet i funciona a velocitat de creuer. Ara queda
posar en marxa la seu de Terrassa al Parc Audiovisual aquest estiu. I aquesta primera
fase del projecte culmina aquest abril amb l’organització del 69è congrés
mundial de filmoteques que, per primera vegada, se celebrarà a Barcelona.
- Serà aquest el gran esdeveniment de l’any a
la Filmoteca?
-
Absolutament, juntament amb l’arxiu de Terrassa. Des del punt de vista de la
repercussió pública i la internacionalització, el congrés serà molt important.
Després de l’estiu és quan jo hem replantejaré què faig jo i què fem a la
Filmoteca.
-Ha estat precisament la cultura un
dels sectors més afectats per les retallades públiques. Com ha repercutit la
tisorada en el seu pressupost per al 2013?
-Nosaltres ens
trobem en una paradoxa. Estem afectats pels ajustaments pressupostaris, però
gràcies a la voluntat política i als molts esforços hem aconseguit posar en
marxa aquesta seu i la de Terrassa. La Filmoteca és important per a Barcelona i
per a Catalunya com ho són un museu o una biblioteca perquè forma part del
nostre patrimoni com a país i més ara, que el debat sobre les estructures
pròpies d’Estat està més vigent que mai. Per això, l’esforç per fer possible
aquest ambiciós projecte ha estat importantíssim.
- Creu que amb l’actual panorama de
retallades s’hauria pogut fer la Filmoteca tal com és ara?
- Hauria estat
impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada