La tisorada a BTV amenaça la veu dels barris

El tsunami provocat per la caiguda d’ingressos que aquests últims anys ha desmanegat el panorama comunicatiu català ha arribat també a Barcelona Televisió. A partir d’ara, la televisió pública de Barcelona haurà de fer el mateix amb menys diners i menys personal, ja que l’Ajuntament ha decidit reduir un 12,5% el pressupost per a aquest any adduint raons econòmiques. La conseqüència immediata de la decisió ha estat l’eliminació de la graella de l’espai Info Idiomes i dels programes d’Alfred Rodríguez Picó i de Carles Flavià, així com l’acomiadament de sis treballadors i la retallada dels sous entre un 4,5 i un 10% dels 155 treballadors subcontractats per Lavínia, la productora més gran que treballa per a Barcelona Televisió.

Tanmateix, són les productores independents que cobreixen diàriament per a BTV la informació dels deu districtes les que se’n porten la pitjor part. Aquestes productores veuran reduït fins a un mínim del 40% el pressupost anual destinat pel consistori a contractar els seus serveis, passant dels 600.000 euros actuals als poc més de 350.000 previstos en el nou pressupost. La decisió presa pel director de Barcelona Televisió, Ángel Casas, amb el vistiplau de CiU i PP i el rebuig de la resta d’oposició, qüestiona la viabilitat del model actual de televisió local i ha provocat l’alarma entre les entitats de la ciutat, que interpreten la tisorada com un intent de callar la veu dels barris. “Veiem aquesta retallada del pressupost amb molta preocupació. En els temps que vivim, la informació de proximitat no és un luxe, sinó una necessitat”, ha afirmat el president de la FAVB, Lluís Rabell.

Tot i que des de l’empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), s’ha assegurat que la informació dels barris “no se’n ressentirà perquè ocuparà el mateix espai en la cadena que fins ara”, costa de trobar una raó lògica que expliqui per què s’ha decidit, paradoxalment, aplicar la retallada més contundent a les televisions de districte quan aquestes només representen el 3,5% del pressupost total de BTV. Amb els 600.000 euros pressupostats fins ara, la vintena de treballadors d’aquestes productores ha realitzat cada dia l’Infobarris, una mena de telenotícies descentralitzat per districtes d’uns 3,5 minuts de durada que informa de les notícies del dia més pròximes. Paral·lelament també han treballat per als informatius de BTV elaborant notícies i filmant localitzacions, i han fet el seguiment dels plenaris i de les audiències publiques.

Les condicions de treball

Davant la decisió presa per Casas (amb qui la revista Carrer ha intentat sense èxit posar-se en contacte), els treballadors de les productores afectades han denunciat públicament les seves condicions de treball en un intent de forçar l’Ajuntament a un replantejament. “Hem estat 10 anys treballant amb el mateix material. Ara hem rebut els antics equips de gravació i edició que els estudis centrals de  BTV ja no utilitzen. Per cobrir les notícies ens desplacem en transport públic (metro, bus i ferrocarrils) amb tot el material de rodatge. Cobrim els plenaris i audiències fora de l’horari laboral i això no suposa cap cost addicional per a BTV”, remarquen al seu blog.

Les critiques a Casas són contundents. “Ell es vanta d’haver inventat els Infobarris, però no és cert. Ell només s’ha inventat el nom i el format actual, però nosaltres treballem fent informació local des de fa trenta anys i la seva decisió farà que tot aquest patrimoni barceloní desaparegui perquè es carrega el nucli que va donar origen a BTV”, repliquen. Pels més desmemoriats, cal recordar que va ser l’any 1991, quan les deu televisions de districte van començar les seves emissions regulars a través del canal 39 de l’antiga UHF. Al 1994 es va crear la marca Barcelona Televisió, llavor de l’actual BTV, però no va ser fins tres anys després que l’Ajuntament de Barcelona els va assignar un pressupost per professionalitzar la feina, modernitzar els equips i pagar els treballadors.

Les condicions salarials dels treballadors d’aquestes productores són també motiu de queixa reiterada des de fa anys. “A les televisions de districte fa quatre anys que la direcció de BTV ens està retallant el pressupost. Això ha suposat la disminució de fins al 15% en sous, que ja són molt ajustats”, expliquen. Les televisions locals, coordinades per Pepa Rafel, no tenen unificats ni els sous, al voltant d’uns 600 euros al mes de mitjana, ni les categories laborals. Tampoc tenen comitè d’empresa que els representi ni conveni col·lectiu específic que negociar. “La nostra situació de precarietat és vergonyosa. Estem desinformats i indefensos, i tenim la sensació que ningú posa en valor la nostra feina. Històricament ningú s’ha preocupat per nosaltres”, assegura un dels afectats que opta per l’anonimat.

Centralització de la informació

No són els únics que es queixen. La situació dels treballadors de la productora Lavínia tampoc és per tirar coets. Malgrat que des d’ICB es remarca que “s’han pogut mantenir els llocs de treball”, la realitat és que la decisió de no renovar els contractes a cinc redactors i un tècnic, i la marxa voluntària de vuit treballadors més deixa la plantilla en una situació molt precària. Des del comitè d’empresa de BTV no s’estalvien les crítiques. “La retallada afectarà la qualitat del producte. Des del 2010 tenim el sou congelat i, amb aquest pressupost, dues terceres parts de la plantilla perdrem una mitjana de 1.500 euros a l’any”, constaten després de recordar que Casas té un sou anual d’uns 100.000 euros. I això no és tot. També temen que a partir d’ara hauran d’assumir la feina que deixaran de fer les productores de districte per la retallada.

Fins ara, de ben poc ha servit que Barcelona Televisió sigui el canal local amb més audiència de Catalunya per aturar l’ajustament pressupostari, que els treballadors consideren “injustificat”. Segons el baròmetre de la Comunicació i la Cultura publicat l’últim trimestre del 2012, BTV havia assolit una quota de pantalla de 103.000 espectadors diaris, un 24% més que en el trimestre anterior. En el cas de Barcelona, BTV va obtenir 34.000 espectadors més que la suma de tota la resta de televisions locals i va superar algunes televisions d’àmbit estatal com Intereconomia i 13TV. I pel que fa al global de Catalunya, amb 32 televisions mesurades, BTV liderava el rànquing seguida del Canal Català, 25TV i TeletaxiTV.

El debat sobre BTV s’ha projectat com una llarga ombra sobre CiU des del moment que s’ha sabut que l’executiu hauria de prorrogar els pressupostos del 2012 per la falta de suport polític. A la conferència anual del gener organitzada pel Col·legi de Periodistes, l’alcalde, Xavier Trias, va ser molt clar. “Crec en BTV, però sent conscients de la situació pressupostària perquè la meva prioritat és la inversió social, així que haurà d’ajustar-se el cinturó com tothom”, va remarcar. Unes setmanes després, el debat arribava a la comissió de presidència, on es rebutjava una proposició d’ICV-EUiA que instava el govern a apostar pel model actual de BTV i a mantenir-ne la dotació pressupostària aprovada l’any passat. Pel primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, la petició era insostenible. “BTV ha de ser més pròxima a la ciutat i ha de trencar la seva similitud amb les televisions generalistes”. Això de voler competir amb TV3 i 8TV s’ha acabat.

Una productora situada en l’òrbita socialista

Tot i que el titular de BTV és la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona SA, de la qual depenen el director de la cadena i una vintena de funcionaris, la majoria de la plantilla de Barcelona Televisió (serveis informatius i tècnics) treballa subcontractada des del 2005 per a Lavínia TV, una productora que ha fet fortuna a l’ombra dels socialistes. La connivència amb el poder municipal durant els successius governs del PSC ha permès, per exemple, que BTV no tingui un contracte-programa que estableixi el model de gestió de la televisió, tot i que la llei que ho exigeix és del 2005.

El president de Lavínia TV és Antoni Esteve i, entre els seus directius, destaquen Xavier Marcet, Lluís Garriga i Juan Zafra. Esteve i Marcet han estat regidors del PSC, Zafra va treballar al ministeri d’Indústria a les ordres de José Montilla i Garriga ha estat cap de premsa del PSC i de l’exalcalde Joan Clos. La productora, que s’ha canviat de nom i ara es diu Amaranta en un intent de fer creu i ratlla amb el seu passat, també ha gestionat, entre altres, el canal del Parlament de Catalunya, la web del PSC i el bloc de l’exalcalde Jordi Hereu. A nivell d’Espanya, i gràcies al govern Zapatero, Lavínia va obtenir la promoció del Plan E i la gestió de la web del PSOE i de nombroses televisions locals d’ajuntaments socialistes.

Que una productora próxima als socialistes gestioni la televisió de Barcelona incomoda, i molt, al govern de Trias. És per això que CiU podria aprofitar el nou procès d’adjudicació de BTV, que es va obrir el febrer passat i que acabarà el pròxim mes d’agost, per desfer-se de la productora d’Esteve. Altres fonts sostenen que el consell d’administració d’ICB optarà per prorrogar l’acord d’explotació subscrit amb Lavínia fins a mitjans del 2014 per fer coincidir el canvi amb la renovació o el possible relleu d’Àngel Casas com a director de la cadena.

De moment, l’única carta que CiU ha mostrat és la seva determinació de pactar amb la resta de partits un contracte-programa que redefineixi el model de BTV. La idea, segons va avançar Forn a la comissió de presidència, passa per integrar la televisió de la ciutat “en una estrategia transversal de comunicació” que, segons el comité d’empresa de BTV, inclouria també la web institucional i les publicacions municipals, coas que consideren que “vulnerarà la neutralitat d’una televisió que ha d’estar al servei de la ciutat, no d’un govern”.

Article publicat al número 127 de la revista Carrer