Cada any a Catalunya es llicencien poc més de 500 titulats en Periodisme, dels quals la immensa majoria no exercirà mai com a tal. Aquesta descomunal xifra de llicenciats s'afegeix als més de 8.500 professionals que, des del 2008, han tornat al mercat de treball després d'haver-se quedat sense feina, segons dades del Col·legi de Periodistes. El perfil de la majoria d'aquests aturats és el d'una dona d'entre 28 i 37 anys d'edat i amb experiència demostrada.
Deixant de banda la mala gestió de les empreses periodístiques, la baixada de la publicitat per la crisi econòmica, el descrèdit creixent per l'excessiva subvenció pública i la mala qualitat de la informació, i l'impacte sobre les vendes dels nous usos tecnològics de la població, si cal buscar un culpable de la saturació d'aquest sector professional cal fer-ho en l'àmbit universitari.
Actualment hi ha set universitats catalanes que ofereixen la llicenciatura de Periodisme, cosa que ha portat a que la xifra d'estudiants d'aquesta titulació universitària s'hagi duplicat passant dels 1.245 de l'any 2000 als 2.532 del 2010. El gran i lamentable mèrit de les facultats de periodisme del país ha estat, sense cap dubte, haver rebentat el mercat laboral amb una ma d'obra barata i poc formada que, a través de la trampa que ha suposat el sinistre invent de les beques i les pràctiques en mitjans, ha anat substituint primer de forma subtil i ara sense cap vergonya els professionals amb un gran bagatge i experiència que les empreses han anat acomiadant en el degoteig imparable d'EROs.
Un estudi encarregat pel Col·legi, coordinat pel director del grau de Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Lluís Micó, i presentat el febrer passat revel·la un perfil molt inquietant del periodista acabat de llicenciar: "Les principals mancances detectades tenen a veure amb qüestions intangibles, pròpies dels trets constitutius de l'ofici: manca de curiositat, escassa iniciativa, poca cultura general i, sobretot, una desorientació preocupant pel que fa al seguiment de l'actualitat i a la funció social del periodista".
La nova mà d'obra barata que ha aterrat a les redaccions dels mitjans és incapaç de "discriminar les informacions certes de les falses que corren per Internet" i tenen grans deficiències en l'escriptura "degut a la manca de l'hàbit de llegir".
L'oferta és excessiva, tal com reconeixen les mateixes facultats, però malgrat el col·lapse del mercat laboral, continuen com si res. I a això cal afegir la mala qualitat de l'ensenyament que ofereixen. En molts casos, les facultats de periodisme s'han convertit en cementiris d'elefants on s'ensenya periodisme del segle XIX i on la mentalitat funcionarial que impera entre els que tenen una plaça fixa -a excepció de lloables excepcions- és l'escaqueig descarat.
La majoria de professors que expliquen com s'ha de fer una notícia mai han trepitjat un mitjà o han anat a una roda de premsa i els que tenen experiència estan mal pagats i amb un peu al carrer per la brutal retallada pública.
Algunes facultats ja han començat a ressentir-se'n i és previsible que això vagi a més, cosa que fa suposar que en un curt termini de temps deixaran de ser una alternativa laboral als professionals que han perdut las seva feina als mitjans. Alguns exemples: El degoteig d'estudiants que deixa els estudis a mig fer va en augment i les queixes dels alumnes per la mala qualitat del professorat també. I pel que fa als màsters i postgraus, en molts casos són una estafa perquè es maquillen d'internacionals i els estudiants estrangers que gosen apuntar-s'hi es troben amb greus problemes idiomàtics perquè pocs es fan en anglès.
Si us va el massoquisme i voleu una radiografia més detallada de la nostra professió i del seu lamentable present i futur, podeu consultar l'últim número de març de Capçalera, la revista del Col·legi. No té desperdici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada