Què tenen en comú les frondoses selves de la República Democràtica del Congo i el barri del Clot? la resposta, encara que sembli difícil no ho és tant: els telèfons mòbils. L'associació de veïns del Clot-Camp de l'Arpa ha endegat una campanya de recollida de mòbils usats seguint les recomenacions de Mobilitza't per la selva, una proposta que la zoòloga Jane Goodall va presentar en l'última fira del Barcelona Mobile per intentar frenar la destrucció de l'hàbitat dels ximpanzès i goril·les.
Segons xifres oficials, a l'Estat espanyol existeixen actualment unes 56.000 línies de mòbils per a poc més de 47 milions d'habitants, dels quals només un escàs 5% es reciclen. El coltan i la casiterita són dos minerals imprescindibles per als components de mòbils, ordinadors i consoles per la seva alta resistència, i també són una de les causes principals de la guerra, l'explotació laboral i la destrucció de la selva en aquest país africà. Però això sembla no importar gaire, començant pel mateix govern congolès.
La creixent demanda d'aparells electrònics i de telèfons mòbils al primer món, on la mitjana de substitució d'aquests trastos infernals no supera els cinc anys, ha disparat el preu d'aquest mineral fins assolir els 400 dòlars per quilo i ha abocat la República congolesa a una cursa descontrolada i absurda per descobrir i explotar a qualsevol preu nous jaciments a l'est del país amb la consegüent deforestació de la selva on viuen els nostres peluts avantpassats.
L'extracció del coltan no només està destruint l'hàbitat dels animals que vam aprendre a estimar gràcies a la intrèpida Sigorney Weaber de Goril·les a la boira. El personal que treballa a les mines ho fa en règim d'esclavitud i caça els micos per menjar-se'ls perquè no té res més que dur-se a la boca. A més, les explotacions mineres contaminen l'aigua provocant greus problemes de salut a la població i obligant-la a emigrar dels seus poblats centenaris i, el més greu de tot plegat, enfronten exèrcit i guerrilla en una guerra fraticida per aconseguir el control del preuat botí que sembla no acabar mai.
Al llibre Vagabundo en África, de Javier Reverte, un congoleny reacciona amb sorpresa davant de la bogeria del blanc de viatjar pel riu Congo en vaixell seguint els passos de Conrad i al seu mític El corazón de las tinieblas. "Àfrica només fascina als blancs. Per als africans, viure a l'Àfrica és un suplici", li deixa clar. L'idílic continent negre glossat a Out of Africa només existeix en l'imaginari del colonialista blanc.
Us passo l'enllaç de Mobilitza't per la selva:
En el cas de l'Associació de Veïns del Clot-Camp de l'Arpa, podeu portar els vostres mòbils
de dilluns a dijous, de 18 a 21 hores, al carrer Sibelius 3.
http://avvclotcampdelarpa.cat/
Cristina, quin plaer més gran llegir-te i tornar a saber quelcom de tú! Interesantisim el que escrius a ran de la "febre del cobalt" i altres minerals rars. Per desgracia per a aquest països africans, el manà que s'amaga sota les selves, en forma de minerals preuats, sembla els treurà de la misèria. I no. Tot el contrari. Una campanya pedagógica com per exemple, aquest escrit teu, ajuda a conciençar-nos del problema i a trobar els mecanismes per poder actuar. Moltes gràcies, Cristina. Compta amb mi per qualsevol petita ajuda amb temes realcionats amb l'Àfrica (concretament, Àfrica Austral). Una abraçada, Jaume Saladrigas Cussons
ResponElimina