Avui he volgut retre un homenatge a l'excel·lent pel·licula Los lunes al sol i he quedat a dinar amb un amic a la Barceloneta. Naturalment, he comès un error garrafal. Després de la desagradable experiència viscuda, he arribat a la conclusió que hi ha llocs de la millor ciutat del món que la gent autòctona hi hauria de tenir prohibit l'accès, precisament per seguir vivint en aquest miratge que han fabricat uns sinistres publicistes en un despatx sense vistes. El passeig de Gràcia, les Rambles, la Barceloneta i els voltants de la Sagrada Família són els primers espais que em vénen al cap.
Després de voltar a la recerca d'un menú mínimament presentable sense èxit, hem acabat compartint terrassa amb una col·lecció pintoresca de turistes de tot arreu vermells com gambes i amb un nul criteri culinari. De primer hem demanat calamars. Són arrebossats o solament fregits?, pregunto. Són arrebossats i després fregits, em respon el cambrer paquistanès. Malament...Al cap de cinc minuts porten els calamars. Set, concretament. Immenjables, naturalment. No eren ni tan sols de la Cocinera: una mena de goma elàstica embolicada en una pasta oliosa. Me'n menjo dos. ¿No le gusta?, pregunta el cambrer. No, responc.
De segon plat, salmó. Res complicat: a la planxa i amb amanida de contorno. Més que salmó, allò era un tros d'espardenya: ressec, socarrimat i amb un bonic pèl (vull suposar que del cap d'algú). Me n'he menjat el tros no contaminat i tres tristos trossos d'enciam i una oliva verda que he amanit amb un oli que feia una olor molt sospitosa. Mentre em menjava el postre -un gelat de vainilla i xocolata minúscul que he aconseguit després de tres intents fallits perquè el cambrer no m'entenia ni en català, ni en castellà, ni en anglès-, als veïns de taula els han portat una paella amb un estrany color ataronjat i un flaire irreconeixible. Tot regat amb una sangria Don Simón, suposo.
Deixant de banda l'estafa que ha suposat pagar més de 12 euros per un menú infecte, no he pogut evitar sentir vergonya aliena en veure la bazòfia tipycal spanish que s'estaven cruspint els pobres turistes ignorants. Aquesta és la marca Barcelona que tant cacaregen els nostres governants? Sangria de tetrabrik i paella fast-food? Per molt que busco, jo no veig enlloc l'excel·lència que BCN pretén exportar al món. Només veig turisme de sol i platja, en samarreta de tirants, xancletes i calça curta, torrant-se al sol com a llangardaixos, comprant a les gran cadenes de moda roba tacada de sang i posant-se fins al cul de sangria i de cervesa a les terrasses dels bars.
No sé què passarà amb el turisme a Barcelona quan ens fem independents i deixem de servir paelles, sangries i truita de patates...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada