La llarga ombra de la Sagrada Família

Si hi ha un lloc a Barcelona on més sentit té la dita que diu que mai plou al gust de tothom, aquest és el barri de la Sagrada Família. L'impacte que el temple expiatori de Gaudí té sobre el seu voltant és el principal responsable del desacord i el pols entre veïns i comerciants, amb interesos diametralment oposats, no sembla tenir fi. El mes de juny que ve es complirà el primer any d'aplicació del pla de pacificació del trànsit als voltants del monument que ha permès foragitar els gegantins autocars turístics després d'anys de reclamacions veïnals, d'alguns atropellaments greus i de la incomprensible incompetència dels anteriors governs municipals. I el balanç és desigual. 

Ningú nega que el trasllat dels mastodòntics autocars turístics ha modificat la vida del barri, sempre supeditat a la llarga ombra que projecta la Sagrada Família, però mentre que els veïns ho veuen com un fet positiu perquè ha descongestionat els carrers de cotxes, s'han ampliat les voreres i s'ha reduït la contaminació i el risc per als vianants, la majoria dels botiguers de la zona fan un balanç negatiu: malgrat les constants aglomeracions de turistes a les voreres al voltant del temple, "els visitants passen de llarg perquè van amb el temps just i les vendes no augmenten", asseguren.

Tanmateix, aquest argument és enganyós. La majoria de turistes que vomitaven els autocars que s'aturaven abans a Marina i Sardenya ja anaven justos de temps i poques vegades entraven a les botigues. I si els negocis no rutllen com voldrien, potser té alguna cosa a veure la crisi -el turista estalvia més- i el fet que s'hagin obert un munt de comerços que oferten el mateix. Per exemple, al tram de Marina que va de València a Mallorca hi ha sis botigues de souvenirs, una al costat de l'altra a la mateixa vorera. En el cas de Sardenya, n'hi ha cinc més totes seguides mentre que a l'altra vorera s'encadenen els restaurants amb menús de dubtosa qualitat capaços de foradar l'estòmac més resistent. Els que fan el tafaner a les botigues o s'asseuen a les terrasses a menjar una paella radiactiva són, majoritàriament, turistes que van per lliure.

Com a veïna del barri, prefereixo parlar dels beneficis que ha suposat el trasllat dels autocars. A banda del descans que això ha comportat per als veïns de les places de la Sagrada Família i de Gaudí, els altres grans beneficiats pel canvi d'ubicació han estat els veïns del carrer Aragó. La presència gairebé constant d'agents de la Guàrdia Urbana regulant l'aparcament i vigilant la zona ha foragitat els pidolaires i els camells que dia i nit feien estada a les places de Pablo Neruda i de la Hispanitat. També ha millorat la neteja: abans la fortor de pixums i la brutícia de les caques de gos feien impossible atravessar-les. Ara dóna gust passar-hi perquè estan netes com una patena. Els propietaris incívics de gossos i els passavolants s'han traslladat al degradat tram de la Diagonal que va fins a les Glòries.

Tot i que els turistes són molt disciplinats i segueixen al peu de la lletra el camí fins al temple marcat en els itineraris col·locats per l'Ajuntament, el seu pas en formació seguint l'estel·la del guia ha retornat la vida al desangelat tram de Marina entre Aragó i València.  Molts dels locals tancats de feia anys s'han reformat i s'han posat en lloguer ja que, encara que tímidament, alguns emprenedors s'han arriscat a obrir botiga amb una oferta dirigida exclussivament al turista i això ha animat el sector immobiliari de la zona. 

El que crec que no té solució és el col·lapse continu de les voreres. Als veïns no ens queda una altra que fer el que hem fet sempre: fugir dels turistes, evitar acostar-nos al temple i fer més volta. El que si que es podria plantejar el consistori és canviar de lloc la parada dels autobusos de TMB i posar-la en una de les dues places que envolten un monument que no para de créixer i que, com un immens goliat, amenaça amb cruspir-se tot el que es mou.