Una de les iniciatives més exitoses de la biblioteca de la Sagrada Família són les seves conferències. La d'ahir va desbordar els mateixos organitzadors i, malauradament, va obligar a deixar molta gent fora perquè la sala era plena de gom a gom. El conferenciant era l'Arcadi Oliveres, amant dels oximorons i arxiconegut després de presentar al programa Singulars del Jaume Barberà el seu tàndem polític amb la Teresa Forcades, una monja-activista que durant un bon temps va ser motiu de riota entre els neocon i caricaturitzada al Polònia amb molta gràcia per la seva aferrissada crítica a les empreses farmacèutiques. Molts polítics voldrien l'audiència que va tenir ahir el professor Oliveres.
No m'estendré gaire en les explicacions de l'afable economista perquè més o menys tothom coneix el seu argumentari. Només en destacaré algunes que em van impressionar i, fins i tot, indignar. A mi i a la resta de l'audiència. Des de la data simbòlica de l'inici de la crisi, el 15 de setembre del 2008 quan va declarar-se en fallida Leman Brothers, els bancs han rebut 4,6 bilions de dòlars, un pressupost que segons Oliveres "hauria pogut eliminar la fam al món 92 vegades d'acord amb les dades de l'ONU" i l'atur en el cas espanyol supera els sis milions de persones de les quals més de tres milions subsisteixen sense cap ajuda institucional.
El professor va parlar de l'immens frau fiscal i dels principals defraudadors: els bancs (Santander i BBVA al capdavant), grans empreses i corporacions (Google, Amazone i Samsung) i les grans fortunes amagades sota les misterioses sigles SICAV (amb Emilio Botín liderant el rànquing); i de l'escandalosa despesa militar d'Espanya. "No hi ha cap raó per gastar 52 milions d'euros al dia preparant la guerra", va remarcar. Oliveres va defensar també el repartiment del treball com a única eina eficaç per combatre l'atur encara que cap partit polític la proposi, va assegurar que és impossible pagar el deute i va mostrar-se convençut que l'única fórmula per no patir un corralito és sortir de l'euro. "Tornar a la pesseta no és cap drama, a més la pesseta és catalana", va recordar. Efectivament, el seu nom se'l va inventar al 1868 un ministre català de Calaf: en Laureà Figuerola i vol dir peça petita. No sé què pensarien els xovinistes espanyols si ho sabessin...
Destaco algunes perles de la conferència:
"Els bancs no s'han de rescatar i els banquers han de ser jutjats"
"L'única esperança per reduir l'atur és repartir el treball"
"Els caixers automàtics són actualment la millor obra social dels bancs perquè s'han convertit en refugis dels desnonats"
"Les finances internacionals estan governades epr delinqüents"
"És un joc brut dir que amb la independència de Catalunya s'acabarà la crisi"
També us he promès passar-vos la bibliografia sobre la crisi elaborada per la biblioteca de Trinitat Vella que ens van repartir abans de la conferència. Aquí la teniu. Bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada