Avui m'he acabat el deliciós llibre de Javier Reverte, La aventura de viajar. D'entre tots els relats sobre les seves aventures com a corresponsal de guerra i enviat especial, m'ha impresionat molt una que té a veure amb la guerra als Balcans. Tant Reverte com el seu company de fatigues Manu Leguineche, van estar a punt de morir a mans de mercenaris croats quan van intentar entrevistar un peculiar coronel. El personatge en qüestió no cridaria l'atenció si no fos perquè abans de ser militar de l'exèrcit croat havia estat corresponsal de La Vanguardia a l'antiga Iugoslàvia.
Sé que els corresponsals són una mena de rara avis a punt d'extingir-se i també sé que per exercir com a tal i no tenir por a morir s'ha d'estar una mica guillat. El que em sorpren és la quantitat de corresponsals guillats que ha tingut un diari tan seriós com és LV. Encara recordo el cas del malaguanyat corresponsal que la policia italiana va detenir per còrrer despullat pels carrers de Roma...
Però tornem al coronel croat. Firmava les cròniques de La Vanguardia com a Eduardo Flores. En realitat el seu nom sencer era Jorge Eduardo Rózsa Flores i va néixer a Bolívia el 1960. El seu pare, d'origen jueu hongarès i comunista, va emigrar de Budapest el 1948 i va acabar petant a Bolívia quatre anys més tard. Allà es va casar amb Nelly Flores Arias, una immigrant catalana.
La família Rózsa Flores va voltar per molts països sudamericans i europeus fugint de les dictadures de l'època fins que va tornar a Hongria l'any 1974. Allà va creixer Eduardo i allà es va formar com a espia treballant per als serveis d'intel·ligència hongaresos i pels soviètics. Alternava aquesta feina amb la de periodista treballant per a la publicació cubana Prensa Latina i va acabar petant a l'Opus Dei. Una estranya barreja.
Flores va començar a treballar com a corresponsal per a La Vanguardia i també per a la BBC al juny del 1991. Un temps després va deixar d'escriure i es va integrar com a voluntari a la guàrdia nacional croata, que aleshores lluitava contra els serbis. Va ser ferit tres cops i va ser nomenat coronel l'any 1993. Segons algunes fonts periodístiques, Flores hauria estat responsable de la mort a Croàcia de dos corresponsals de guerra estrangers durant la guerra: el redactor suís Christian Würtenberg i el fotògraf britànic Paul Jenks. La seva pista desapareix a partir del 1994.
Però un personatge com Flores no podia estar-se quiet i va acabar morint tal com havia viscut. El 16 d'abril del 2009, la policia boliviana el va matar juntament amb dos homes més, un altre hongarès i un irlandès, a l'hotel Las Americas de Santa Cruz. Segons van declarar la resta dels detinguts, Flores era el líder d'un grup terrorista format per mercenaris que havia preparat l'assassinat d'Evo Morales. El que no m'ha quedat clar és si la raó per voler-lo matar eren els horrorosos jerseis del president bolivià.
Estranya professió la de periodista.
Aquí teniu un enllaç que recull la seva última entrevista:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada