El projecte de reforma de la plaça de les Glòries del 2007 és un de tants temes de la ciutat ajornats any rera any per a desesperació dels veïns afectats per unes obres faraòniques. Ara mateix, travessar durant el dia aquesta zona desangelada i molt degradada de la ciutat per agafar el metro a l'estació de Glòries requereix un gran esforç d'imaginació i passar-hi de nit una voluntat coratjosa i certament inconscient. El desmantellament de l'anella, l'esquelet del monstruós escalextric que es va dissenyar en època de l'alcalde Maragall i que va destrossar un bonic parc on jo hi jugava de petita, estava previst per a aquest mes d'abril, però de nou l'Ajuntament ha canviat la data i ara preveu que es comenci a enderrocar a finals d'aquest any sense concretar-ne més.
Mentre el monstruós Museu del Disseny ja s'ha acabat i amb molta feina s'intenta omplir perquè la gent el visiti, i les obres de construcció de l'horrorosa nova seu dels Encants Vells continua amb la sospita que en realitat és una plataforma d'aterratge dels ovnis que han de venir per salvar-nos de tants cretins que manen, no hi ha indici ni de la construcció dels equipaments de barri promesos -que ara seran plurifuncionals per retallar despeses-; ni dels túnels que han de substituir l'anella viària elevada -i que finalment passaran per sota dels túnels de metro i tren-; ni dels habitatges de protecció oficial -que es rebaixen de 18 a 7 pisos d'alçada- ; ni del parc de 120.000 m2 que havia d'unir els quatre barris que envolten la plaça.
Enmig de la lletjor i la grisor de l'anella i de la plaça de davant del Museu del Disseny, de la brutícia del mercat de la misèria sorgit al voltant dels Encants Vells i del soroll constant dels cotxes, només la Torre Agbar, amb els seus colors, i el bonic parc amb arbres i plantes mediterrànies sense accès per als veïns donen una pinzellada de vida a aquest espai apocalíptic més propi d'un esceneri de la Guerra dels Mons que de la marca Barcelona que es vol vendre als turistes que ocupen els hotels de la zona de la Diagonal.
Del que si que hi ha notícia és de la intenció del consistori d'obrir el carrer Castillejos als cotxes just en la cruïlla amb l'avinguda Diagonal i de construir-hi un mur d'1,70 metres d'alçada just davant de les cases per cobrir el desnivell que representa el calaix de la Renfe. Aquest carrer sempre ha estat tallat a aquesta alçada pel pas dels trens que van a l'estació de França. En plenes obres olímpiques es va intentar que Renfe soterrés les vies però es va negar a fer-ho i la solució salomònica del govern Maragall va ser cobrir-les amb un calaix de ciment sobre el qual es va urbanitzar el passeig de la Diagonal fins al nus de les Glòries. El resultat d'aquest nyap és un desnivell d'uns dos metres entre Castillejos-Diagonal cantó muntanya i Castillejos-Diagonal cantó mar.
La proposta del govern de CiU ha disparat les alarmes de les entitats veïnals, ja que significa encerclar amb una paret les finques que van de Diagonal 229 fins a Castillejos 181. La zona més elevada d'aquest nou mur de les lamentacions se situaria a l'alçada de Diagonal 223 i Castillejos 183. Els veïns no rebutgen l'obertura del carrer Castillejos al trànsit, però sí la construcció d'una paret que contribuirà encara més a degradar una zona molt malmesa. Curiosament, la proposta de fer-hi un mur no és nova. L'any 1990 el constitori ja ho va intentar, però l'oposició frontal de les associacions ho va frenar.
I mentre tot això passa, l'Ajuntament ha penjat avui a la seva web les bases del concurs per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries. Aquest concurs té com a objectiu ordenar i definir un espai equivalent a dotze illes de l'Eixample prioritzant el transport sostenible, l'espai verd, els equipaments socials i l'habitatge de protecció oficial. A més, segons el consistori, el nou projecte ha de respectar el Compromís de Glòries firmat l'any 2007 amb les associacions de veïns. Bla, bla, bla...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada