La competència deslleial de Trias

Trias i senyora al casament/laprovincia.es

Els periodistes que estimem la nostra professió tenim l'obligació moral de combatre els efectes perversos de la manipulació informativa, vinguin d'on vinguin. L'últim cas de manual és la polèmica sorgida al voltant del casament de la neboda del milionari Mittal a Barcelona. L'alcalde, Xavier Trias, ha utilitzat els mitjans de comunicació com a altaveus per acusar el PSC i ICV-EUiA de posar pals a les rodes a l'estímul de l'activitat econòmica. Tot per haver-li criticat el lloguer de la ciutat per a l'esdeveniment.

Hàbil jugada comunicativa la del senyor Trias. Tanmateix, cal aclarir que ningú està qüestionant que un milionari vulgui casar la seva filla o la seva neboda a Barcelona i que es gasti els diners que vulgui en l'hotel X o en el restaurant Z. (El tema sobre l'origen lícit de la seva fortuna correspon a un altre debat). Aquí el que s'ha criticat és que CiU es cregui que la ciutat és seva, que tot s'hi val i que pot oferir els espais públics que pertànyen als ciutadans com si fossin un parc d'atraccions a canvi d'un bon grapat de diners.

L'any 2004, la filla del senyor Arcelor-Mittal es va casar a París. L'enllaç va durar quatre dies, va aplegar uns 180 convidats i el pare de la núvia es va gastar uns 60 milions d'euros. Tanmateix, segons la informació que he trobat a la xarxa, tret del lloguer del Palau de Versailles per al convit -que va incloure com a regal de boda l'actuació de la cantant australiana Kylie Minogue-, la resta d'activitats es van celebrar en l'àmbit privat. Un dels sopars es va fer al prestigiós hotel George Cinq i la festa va continuar a Le Cabaret Club, lloc de culte de la jet-set parisina.

Trias parla d'estimular l'activitat econòmica de Barcelona, però oblida que oferint els escenaris i les instal·lacions de la ciutat està fent la competència deslleial al sector privat especialitzat en casaments. Cap empresari del ram pot competir amb Turisme de Barcelona en l'organització d'esdeveniments, ni pot oferir a uns nuvis com a lloc per fer el convit el Museu Nacional d'Art de Catalunya, ni tampoc els pot entretenir amb distraccions que estiguin a l'alçada de la fantasia de llums, música i colors de la Font de Montjuïc.