Mittal paga al MNAC un ull de la cara

El MNAC/Pinterest

El casament de la neboda -que no la filla com vaig dir, m'haureu de disculpar- del senyor Acerlor-Mittal a Barcelona ha estat la notícia del cap de setmana. Desenes de tafaners s'han aplegat al carrer per veure aquesta peculiar desfilada d'ostentació de nou ric hindú, les institucions han posat els espais públics de la ciutat als peus del milionari i els nostres il·lustres representants polítics han estat convidats com a mostra d'agraiment pel seu servilisme. Moltes notícies frívoles als informatius, però poca informació seriosa sobre el cost de la performance i l'origen dubtós de la fortuna, a part dels dos milions d'euros que mister Mittal s'ha gastat només en el vi del banquet, segons BTV.

El gran secretisme que ha envoltat la preparació d'aquest esdeveniment durant setmanes està fent gairebé impossible saber la despesa de tot plegat començant pel dispositiu de seguretat i, sobretot, en quant es pot valorar el benefici econòmic real que el lloguer dels museus -Marítim i MNAC- i de la Font Màgica de Montjuïc ha suposat per a la ciutat. I quan dic ciutat no parlo de les botigues de franquícies de luxe del Passeig de Gràcia o dels hotels que vulneren la llei de costes on han fet estada els més de 500 convidats. Parlo de la Barcelona de la gent.

En el cas del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), sé del cert que el lloguer de la seva impressionant sala oval per al convit nupcial ha costat un ull de la cara al senyor Laskshmi Mittal. Començant pel preu astronòmic que ha pagat per tancar el museu per a la seva família i amics, i acabant pel regal en espècies en forma de quadres que ha hagut de fer al fons museístic com a condició indispensable. La quantitat no està gaire clara ni tampoc els autors, però algunes fonts apunten a un lot de quatre obres com a mínim. Suposo que no trigarem a veure-ls exposats per a goig de tots nosaltres.

Tot i que no és la primera vegada que el museu estrella de Montjuïc lloga la sala oval per a esdeveniments privats -de fet ho inclou en el seu pla Estratègia 2017-, l'aterratge del megamilionari Mittal disposat a pagar el que fos ha agafat la direcció del MNAC, encapçadala per Pepe Serra, de sorpresa. Superat el desconcert inicial i analitzada la despesa, i també el rebuig social que la decisió podria provocar en una part de la societat -cosa que és d'agraïr-, el museu ha optat per la decisió més intel·ligent. Ha fet jornada de portes obertes dos dies per compensar el tancament de dissabte, ha incrementat el seu fons artístic i ha recollit un bon grapat de diners que compensarà la brutal retallada de les subvencions públiques a la cultura.