Barcelona privatitza els pàrquings més rendibles |
L'acord comporta la creació de la societat mixta Barcelona d'Aparcaments Municipals (BAMSA) que explotarà els pàrquings per un periode de 25 anys i en controlarà el 60% de la gestió. A canvi, l'Ajuntament calcula que ingressarà uns cent milions d'euros. Tot i que des del consistori barceloní s'assegura que la decisió pretén garantir la viabilitat dels aparcaments, la realitat és que els equipaments afectats, sobretot els 15 que gestiona directament l'empresa municipal B:SM d'un total de 51, són els que més beneficis generen: uns 13,2 milions d'euros anuals segons fonts sindicals.
El pla de privatització preveu que a aquests 15 aparcaments s'afegeixin 11 més fins a arribar a la xifra total de 26 a mida que les concessions actuals -la majoria en mans de SABA, ara sota el control de Criteria CaixaHolding- caduquin el 2016. No cal ser molt llestos per saber quin operador privat acabarà fent-se amb aquest sucós negoci, oi? Una altra dada interessant és que els 26 pàrquings afectats sumen 11.646 places i ocupen un privilegiat espai al centre de Barcelona delimitat per l'avinguda Paral·lel, els passeigs de Gràcia i de Sant Joan, el parc de la Ciutadella, el passeig Marítim i els carrers de la Creu Coberta i Josep Tarradellas.
Malgrat els intents de CiU de convèncer que és una bona operació perquè una part dels diners es destinarà a la creació d'un miler de pisos de lloguer assequible, els treballadors de B:SM no deixen de denunciar el "negoci ruinós" que representa en realitat. Han fet càlculs i els comptes no surten: Els pàrquings afectats rendeixen uns 13 milions d'euros a l'any, les concessions són a 25 anys i els preu per a l'entrada d'inversors és de cent milions d'euros. Doncs bé, en aquest temps, l'empresa B:SM facturaria 325 milions d'euros.
Aquesta no és la primera vegada que l'Ajuntament de Barcelona es planteja externalitzar bona part de la gestió dels pàrquings públics i estalviar-se de pas el sou d'uns quants treballadors, que o perdran la feina o veuran el seu sou gibaritzat. L'anterior equip de govern del socialita Jordi Hereu ja va estudiar una proposta similar, però la va desestimar per poc rendible per a les arques municipals.
La mania d'alguns alcaldes de creure's que poden gestionar Barcelona com si fos la seva empresa i desempallegar-se del patrimoni públic per fer negocis de dubtable solvència econòmica comença a ser molt preocupant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada