Cristina Palomar |
Els pavellons que es poden visitar durant les gairebé dues setmanes de portes obertes són, a banda del majestuós edifici de l'entrada a l'hospital, el de Sant Jordi, Santa Apol·lònia, Sant Leopold, Nostra Senyora de la Mercè i Sant Manuel. Al pavelló de Sant Jordi hi ha una exposició sobre les obres de restauració molt interessant. Allà he descobert que han col·locat calefacció radial als terres i a les columnes per evitar la lletjor dels radiadors.
Cristina Palomar |
El fosc i pudent túnel subterrani per on malalts, pacients, familiars i atrafegat personal hospitalari ens creuàvem cada dia s'ha convertit en un espai blanc immaculat i lluminós que porta als jardins. A destacar les projeccions amb malalts a les parets per recordar l'anar i venir d'aquell sinistre espai, on la malaltia i la mort eren el pa de cada dia.
Cristina Palomar |
Quan s'acabin les jornades de portes obertes, el barceloní que vulgui visitar aquest patrimoni de la ciutat i de la Unesco haurà de pagar 8 euros. Si vol una visita guiada, haurà de pagar el doble. La voracitat privatitzadora d'aquest equip de govern és vergonyosa encara que, per dissimular, ens ofereixen la possibilitat de fer-nos amics del recinte modernista pagant 5 euros anuals que ens donarà dret a visitar Sant Pau sempre que vulguem, descomptes en visites guiades i invitacions a activitats programades. amics.recinte@santpau.cat
Cristina Palomar |
La imatge dels pavellons des de l'edifici principal d'administració és realment bonic i si fa un dia assoleïat encara més. La pena és que per aconseguir fer la foto sense ningú pel mig t'hi has d'esperar una bona estona. El consell és anar-hi entre setmana cap a quarts de dues, així us estalviareu els centenars de jubilats que van voltant amunt i avall repetint en veu alta: aquí em van treure les morenes, aquí em van mirar el colon...
Cristina Palomar |
Els pavellons fan més goig per fora que per dintre per la llum del sol. Hi ha alguns ocupats ja per Casa Àsia i una delegació de l'OMS i una altra de la GWOPA (Aliança Mundial d'Associacions d'Operadors d'Aigua). Als interiors s'han eliminat tots els afegits de fusta i guix, s'han reobert les finestres tapiades i s'han netejat els sostres i les parets.
Cristina Palomar |
Com no podia faltar, en una de les puntes del pavelló d'administració, el que toca a Sant Antoni Maria Claret, hi ha una botiga. A excepció d'alguns penjolls i arrecades realment bonics, no fa gaire goig, la veritat, i tot és caríssim. De fet, no hi ha posat cap preu i jo diria que és obligatori... M'he quedat flipada amb els 37 euros que demanen per un panot amb el dibuix de les voreres de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada