Aurores boreals sobre Barcelona

Aurora boreal sobre Reykjavik

A l'últim número de la revista Carrer recordava en l'article Rendits a les antenes de telefonia que el 29 de març passat va entrar en vigor la nova ordenança municipal que regula la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil a Barcelona. Les modificacions acordades per CiU suposen, de facto, carta blanca perquè multinacionals com Vodafone puguin posar fins a 500 punts de telecomunicacions en qualsevol indret de la ciutat, incloses escoles, hospitals i edificis emblemàtics. L'alcalde, Xavier Trias, ha fet seva la cantarella de les grans operadores de mòbil que asseguren que "moltes antenes de baixa intensitat no suposen cap perill", i a partir d'ara negar-se a conviure amb una antena serà impossible.

Aquests dies m'estic llegint un interessant llibre de Carles Pedrós-Alió titulat Desert d'aigua. El llibre és la crònica -entre científica i desenfadada- d'un científic català varat en un vaixell canadenc al mig de l'oceà Àrtic. En un dels capítols parla del High Frequency Active Auroral Research Program (HFAARP). En un poble perdut d'Alaska anomenat Gakona, els nordamericans han desplegat una xarxa de 180 antenes capaces d'emetre fins a 3,6 milions de wats. Aquesta energia electromagnètica enviada a una determinada zona de la ionosfera és capaç d'alterar el comportament humà i les telecomunicacions.

Partint dels experiments que es van realitzar de forma secreta entre els anys 1958 i 1962 al mig de l'oceà Atlàntic per generar aurores boreals de forma artifical amb energia atòmica, els Estats Units estan fent ara proves sobre la utilizació de camps electromagnètics artificials com a arma militar perquè generen alteracions fisiològiques i distorsions en la percepció tant lleus com greus. Segons la documentació desclassifcada de l'exèrcit nord-americà, les aplicacions de l'energia electromagnètica inclouen des del tractament de grups terroristes i el control de multituds, fins a les fallades en la seguretat de qualsevol instal-lació civil o militar i les modificacions en el clima.

Com que últimament la realitat m'ha demostrat que sempre supera la ficció, no m'estranyaria gens que qualsevol dia l'alcalde Trias ofereixi Barcelona a qualsevol empresa militar dels EUA per fer-ne els experiments corresponents. Ho tenim tot: bon clima (si ignorem els elevats índexs de contaminació atmosfèrica i de les platges), bon menjar (si amaguem els restaurants de fritanga per a turistes) i uns quants barcelonins fins als collons de tants abusos disponibles per neutralitzar.