dimecres, 16 d’abril del 2014

El nou comerç de Barcelona


Caminar pel centre de Barcelona s'ha convertit un acte suïcida. Si no tens una escafandra o un kalashnikov plegable per portar al bolso, millor que no t'hi acostis. I no ho dic només per l'esgotament que suposa esquivar l'allau de turistes-zombies que es mouen pels carrers com si estiguessin lobotomitzats. Ara ens les hem de veure també amb un nou tipus de venedor que es planta al mig del carrer, t'aborda sense contemplacions i t'insulta si no t'interessa el que ven.

El nou comerç que s'està instal·lant a la ciutat porta amb ell una política agressiva de captació de clients mai vista a Barcelona, a banda d'una total marginació del català com a llengua vehicular. Suposo que és el que té la promoció internacional de la ciutat com a destinació turística que està fent el govern de CiU: ens porta també el pitjor de cada casa.

Caminant pel carrer del Pi em va abordar fa uns dies una venedora amb accent estranger d'una botiga de productes de bellesa de la Mar Morta. No diré el nom de la botiga, només que és d'origen israelià i que pots dir shalom y todà sense vergonya. Aquest és el diàleg que van mantenir durant deu minuts i que va estar a punt d'acabar a cops de puny.

-"Hola cariño. Tengo una crema de colágeno que te irá fenomenal para tu cara".
-"No, gracias. Tengo prisa".
-"Sólo es un momento. Te doy unas muestras y ya me dirás".
- "De acuerdo".
- "Te voy a poner un poco en los ojos para que veas el efecto inmediato del lifting".

Em posa una mica de crema en un ull i em dóna un mirall que augmenta les meves potes de gall i les bosses fins a l'infinit.

-"¿Has visto qué rápido es el efecto?"
-"Yo no veo nada diferente. Sigo teniendo arrugas, bolsas y ojeras en los dos ojos".
- "Veo que eres una mujer incrédula...Esta crema es buenísima y ahora tiene un 20% de descuento. Queda por 150 euros".
-"Me parece muy cara".
- "Si eres de las que compras la cosmética en el Mercadona, mejor me lo dices y así no pierdo el tiempo".
-"Eres una maleducada". Agafo i me'n vaig.

Ja a la porta em crida:
-"Aquí hacemos cada día 6.000 euros de caja y no necesitamos a gente como tu"
-"A la mierda tú y tus cremas"

A partir d'ara, a la que se m'acosti algú volent vendre'm el que no vull faré com la beneita que tenim al barri: cada cop que se li apropa algú per la vorera comença a cridar. Això del kalashnikov plegable també és una opció que no descarto.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada