Voreres encongides per la calor

elperiodico.com

Barcelona pateix d'un mal que sempre es manifesta quan arriba el bon temps. No parlo de les altes dosis de contaminació que fan que els al·lèrgics vegetem entre antihistamínics i mocadors de paper. Parlo del misteriós cas de les voreres minvants: aquelles que durant uns mesos a l'any fan més de quatre metres d'amplada i que, coincidint amb l'arribada de la calor, dels turistes i de l'aplicació de la nova ordenança de terrasses de l'Ajuntament, es van encongint fins a deixar a dures penes un metre de pas.

L'última manifestació d'aquest estrany fenòmen es va produir fa uns dies a l'àrea d'influència de la Sagrada Família, on ja sabem que l'Ajuntament de Barcelona ha eixamplat voreres per acontentar els veïns i no per facilitar que els ramats de turistes arribin sense entrebancs al temple que acabarà engolint-nos a tots. Un matí van ser quatre taules i setze cadires posades com qui no vol la cosa, l'endemà la xifra es va doblar, i el tercer dia ja teníem un tendal i unes jardineres ben maques que, afegides a la paperera i a les motos, van reduir el pas a la mínima expressió.

Tanmateix, no són les terrasses les úniques responsables d'aquest estrany fenòmen típicament barceloní. Al barri tenim un altre cas curiós: el del minúscul taller mecànic que de bon matí envaeix la vorera amb centenars de motos que no saps d'on han sortit. Caminar entre les motos aparcades i  les que acaben d'arribar amb l'amo incorporat i que s'aturen al mig de la vorera mentre esperen tanda és quasi suïcida. I si et cagues en algú, el risc de rebre un cop de clau anglesa al cap és directament proporcional al grau d'intensitat del teu renec.

Al misteri vorerenc s'hi afegeixen també les botigues de fruites, que han proliferat al barri fins a nivells demencials: a cada cantonada te'n trobes una. No et pots distreure fent càlculs sobre quanta fruita hauríem de menjar els veïns per fer rendibles tots aquests negocis perquè el risc d'ensopegar de morros amb caixes de tomàquets, pebrots, pomes golden i altres ofertes del dia és altíssim. Només prèvia denúncia a la Guàrdia Urbana accepten deixar lliure la vorera.

I per acabar, la sorprenent aparició de carrets del súper tunejats i lligats a fanals i arbres. Cada dia, desenes de nois subsaharians recorren el barri remenant els contenidors a la recerca de ferros i a aquests s'hi afegeixen els romanesos pispant el paper destinat al reciclatge. El pitjor dia de la setmana és dijous: hi ha recollida de mobles vells i les carreres per arribar el primer i quedar-se la millor peça aconsellen no sortir de casa.