Tan bon punt es va saber que Joan Carles I abdicava com a rei, el periodista Jaume Barberà va penjar una piulada aconsellant als espectadors que es busquessin alternatives televisives perquè la programació seria un infern. I tenia tota la raó. Des que s'ha sabut la notícia, l'allau d'informació sobre la monarquia espanyola s'ha disparat fins a nivells de saturació mai vistos els últims anys amb l'objectiu de lobotomitzar-nos a base de glossar reiteradament les preteses bondats de la nissaga borbònica.
La majoria de les cadenes televisives han convertit els seus informatius en un insofrible NO-DO farcit de notícies tan absurdes com l'entrega de beques o la celebració del dia mundial del Medi Ambient. Totes, això sí, explicades detalladament amb una cursileria més pròpia de la premsa rosa que del periodisme seriós, i on el més rellevant és el mocador que Letizia dóna a Felip, les miradetes amoroses que s'intercanvien els futurs reis o les llagrimetes de Joan Carles mentre intenta no entrebancar-se.
La saturació informativa ha vingut acompanyada de la manipulació. Ha estat fer-se pública l'abdicació del monarca que va jurar els principis del Moviment davant de Franco i desaparèixer de la graella televisiva qualsevol referència a la instrucció del cas Noos, on apareixen imputats per delictes gravíssims tant la infanta Cristina com el seu marit i gendre del rei, Iñaki Urdangarin. Poques cadenes han recordat breument que aquest mes de juny s'obrirà el judici oral i encara són menys les que han explicat que l'abdicació és una estudiada maniobra per desvincular una possible sentència condemnatòria del nou monarca i frenar així el creixent descrèdit social dels Borbons.
L'autocensura periodística ha estat tan brutal que als perfils biogràfics del monarca sortint s'han eliminat dades molt rellevants que ajuden a entendre l'augment del republicanisme entre l'opinió pública. L'estreta relació de Joan Carles amb el franquisme, el lamentable episodi de la cacera a l'Àfrica quan mitja Espanya s'enfonsava en la misèria per la crisi, la incògnita sobre els orígens de la seva fortuna actual, el seu paper real en el cop d'Estat, la mala relació amb al reina Sofia i la seva coneguda afició a les dones dels altres són qüestions que han deixat d'existir.
El Jaume Barberà aconsellava entretenir-nos amb unes sessions de cine porno fins que Felip deixi de ser Felip a seques i acabi el bombardeig mediàtic. Jo he optat per empassar-me les temporades de Game of Thrones i de True Blood, però sense oblidar que el nou rentat de cara borbònic ens obligarà a mantenir dos reis i una princesa que no em representen. L'únic consol que tinc és que les periodistes podem triar entre acabar a l'atur o ser reines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada