dijous, 4 de setembre de 2014

La negra taca de CiU


Ara que la merda amagada durant dècades sota les catifes de can CDC està sortint a la llum amenaçant no només al pare de la criatura, Jordi Pujol, sinó la criatura mateixa, vull recuperar La negra mancha de CiU, un llibre magnífic escrit pels periodistes gironins Eduard Cid i Josep Callol, i publicat l'any 2002 per Ediciones de la Tempestad. El llibre explica l'oblidat cas Treball, un escàndol protagonitzat per Unió als anys noranta i que va suposar un frau milionari a la Unió Europea per falsos cursos de formació per a aturats.

Un dels problemes dels pobles és la falta de memòria perquè això ens porta a repetir els mateixos errors. Tots aquests desmemoriats que ara s'escandalitzen per les informacions sobre presumptes fraus fiscals i corrupteles de l'entorn dels Pujol-Ferrusola haurien de saber que aquestes pràctiques s'arrosseguen des de fa molts anys i que el vergonyós pacte de silenci entre polítics i mitjans de comunicació ha afavorit la impunitat de la nostra família reial i dels seus amics més pròxims. La mostra és el títol que encapçala la pàgina 164 del llibre: Els fills del president.

Cid i Callol expliquen en aquest capítol que en el cercle més pròxim a Pujol tothom sap com el treu de polleguera que malparlin dels negocis dels seus fills i la seva dona a la premsa, i es remeten a un reportatge publicat pel periodista Joan Carles Martí al Diari de Girona on s'assegurava que tant la senyora Ferrusola com els seus set fills "participaven en un total de divuit empreses privades. Jordi era el més llençat a les aventures empresarials. Pere va ser contractat a través de societats per consells comarcals governats per CiU. Oriol va passar a l'administració pública, primer com a regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona i després com a secretari general d'Indústria, Comerç i Turisme". I la llista d'activitats de la resta de fills a l'ombra de la Generalitat continua.

Dubto molt que els interessats puguin trobar el llibre perquè crec que ja està descatalogat i és una pena. Jo el vaig aconseguir fa uns dies a la botiga que l'Associació Llibres Lliures té al barri de Sant Martí que, per cert, estrena web. La troballa va ser sorprenent perquè porto dies preguntant-me sobre el sospitós silenci d'UDC i, sobretot, de Josep Antoni Duran respecte al cas Pujol. Quan es va destapar l'afer Treball, Pujol va assegurar que "era una taca en l'expedient immaculat de la Generalitat". Res més.

L'única raó que trobo per explicar que, després d'aquest cas de corrupció política orquestrada des de la conselleria de Treball, la federació nacionalista hagi continuat governant el país com si res hagués passat i que Duran segueixi al peu del canó jugant a al puta i la ramoneta és que el sector negocis de CiU ho justifica tot. Ja ho diu Miquel Sellarès a les seves memòries polítiques Construint un estat nou, d'Angle Editorial. "Hi havia una tolerància davant la corrupció que anava arrelant". Doncs això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada