No em costa tant d'entendre que CiU es replantegi la data del 27S per culpa de la patacada electoral del 24 M com que un disgustat Xavier Trias perdi les formes fent servir desqüalificatius masclistes per referir-se a la seva successora. Els mitjans proconvergents no paren de repetir que Ada Colau serà alcaldessa de Barcelona per poc més de 14.000 vots en un intent, suposo, de relativitzar la seva victòria. Ja poden dir missa, ja. La realitat és que Trias ha perdut i Colau ha guanyat. I si a sobre aconsegueix governar amb ERC i la CUP, encara destil·laran més verí perquè es demostrarà que CiU no és indispensable perquè el procés sobiranista tiri endavant.
Que l'endemà de la derrota convergent l'encara "alcalde de tots" es desfogui de la desfeta inesperada assegurant que la candidata de Barcelona En Comú és "una mandona" és una vergonya i una falta de respecte per a totes les barcelonines al marge de la seva ideologia. Xavier Trias diria el mateix si el seu successor al càrrec hagués estat Jaume Collboni o Alfred Bosch? Potser hauria dit per denigrar-los que el candidat socialista és gai o que el candidat republicà és escriptor? Jo crec que no.
En canvi, en el cas d'una dona, sembla molt més fàcil -i acceptat socialment- denigrar-la. Fins i tot fa una certa gràcia en alguns sectors. També sembla molt més fàcil donar consells paternalistes sobre com haurà de fer les coses a partir d'ara si és una dona, com si Colau fos una extraterrestre acabada d'aterrar que no sap de què parla. A què ve, senyor Trias, que li aconselli que "suavitzi" el seu discurs? Si parlem d'extraterrestres, potser hauríem de parlar del seu equip de campanya, que ha estat incapaç de veure el malestar que la seva gestió ha provocat en gran part de la ciutat.
Diumenge passat Xavier Trias va anar a votar amb la seva sogra, "la que mana", va explicar. Probablement tingui raó. Les dones catalanes manem i molt, no ho negaré. Només cal veure les dots de comandament i intransigència que ha demostrat la regidora Mercè Homs amb els veïns de Ciutat Vella, la responsable de l'àrea econòmica, Sònia Recasens, o la regidora de Nou Barris, Irma Rognoni, esposa de Jordi Palou, director del Memorial Democràtic. En una dona, manar està molt mal vist. En un home és una gran virtud garantia d'èxit professional.
I mentre Trias coincideix amb Esperanza Aguirre en els seus intents desesperats de continuar sent alcalde proposant sumes polítiques impossibles, els mitjans privats subvencionats posen en marxa la maquinària per desprestigiar la futura alcadessa i els seus probables socis de govern, sobretot ERC. Probablement els que s'escandalitzen tant per la possible retirada de fons públics a la F1 siguin els mateixos que canvien de vorera quan veuen un dels 892 sense sostre que Arrels ha comptabilitzat aquesta setmana. Per cert, entre els voluntaris no he vist Trias.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada