Feliç dia dels ignorants

Diuen que avui és el dia dels periodistes. M'agradaria preguntar a qui s'ha inventat aquesta estúpida celebració si ho va suggerir amb malícia o amb la mà al cor. En el primer cas, em trec el barret i aplaudeixo la provocació. En el segon cas, el condemno a treballar sense contracte, fent més hores que un rellotge per cobrar una misèria que no dóna ni per pagar el lloguer i cremat fins a les celles abans d'arribar als 40 anys. 

No penso repetir el que ja tothom sap sobre aquesta professió tan desacreditada, que acomiada la gent amb més experiència i exprimeix fins a extreure'n tot el suc els xaiets acabats de llicenciar que, amb lloables excepcions, encara no s'han enterat que entre el subjecte i el verb mai es posa una coma. El periodista amb coneixements enciclopèdics ha passat a millor (pitjor, possiblement) vida, igual que ho ha fet el que sempre s'ha vantat de tenir la millor agenda de contactes del planeta. Ni això serveix ara. I si no, pregunteu a José Antich o Pedro J. Ramírez.

El que segueixo sense entendre (digueu-me il·lusa) és que mentre per una porta es desfan del seu millor capital periodístic -en algun cas amb indemnitzacions d'infart com és el cas d'Antich o de Ramírez- , per l'altra fitxen -o amb contractes precaris o cobrant tant la peça com a autònom obligats- saba nova que pretenen fer passar per brillants cronistes tot i la seva ignorància manifesta. La raó principal és l'edat, però no és l'única. La falta de curiositat, la prepotència de pensar-se que ho saps tot i la saturació d'informació fan la resta.

D'exemples en tinc un cabàs, però avui explicaré el cas d'un exitós cronista que apodàvem al diari becari-beret i que es dedica a posar a parir pràcticament tothom amb la seva esmolada ploma. El plumífer en qüestió va aterrar al míting que Ada Colau i Pablo Iglesias van fer a Nou Barris. Per al seu bitllet de color es va dedicar a entrevistar els assistents, entre ells un polític encara en actiu que ell va confondre amb un jubilat de la Prosperitat. No sabia ni el seu nom i molt menys que havia format part del tripartit de Pasqual Maragall.

Que un periodista que escriu a política d'un prestigiós rotatiu no conegui més que el govern Mas és tan lamentable com que a un estudiant de periodisme li soni la cara de la Jane Fonda no perquè hagi vist les seves pel·licules, sinó perquè la recorda de l'anunci televisiu de cosmètics de L'Oreal porque yo lo valgo. Feliç dia dels ignorants.