 |
| La urbanització de la Sagrada Família amenaça dues illes de cases |
La nova alcaldessa de Barcelona ha promès combatre les forces del mal personificades en els lobbies. Un dels més poderosos és el temple de la Sagrada Família. La seva llarga ombra es projecta amenaçadora sobre un dels barris més poblats i més castigats per la massificació turística. Visitada el 2014 per més de 3,2 milions de turistes, la basílica és una màquina de fer diners i és intocable. Cap alcalde s'ha atrevit mai a plantar-li cara i molt menys a exigir-li l'obligatori permís d'obres. S'atrevirà a fer-ho Ada Colau?
La Sagrada Família és la principal responsable que els veïns dels carrers Marina, Sardenya, València i Mallorca no puguin sortir de casa, per exemple. Els autocars aparcats a l'avinguda Diagonal desencotxen cada dia centenars de turistes que, conduïts com ramats a la velocitat de la llum per no perdre temps, inunden les voreres fent pràcticament impossible la mobilitat per a la resta de vianants. Les cues per visitar el temple i els turistes que prefereixen veure l'obra de Gaudí des de fora acaben de col·lapsar la zona.
L'impacte turístic sobre el barri és brutal i la inacció del consistori clama al cel. Els preus dels pisos s'han disparat expulsant les persones amb menys recursos i el comerç de proximitat ha estat substituït per botigues de souvenirs i restaurants amb menús per a turistes sense paladar. La invasió de supermercats ha abocat el mercat municipal a una mort agònica i sospitoses operacions immobiliàries -com el macrohotel a Henkel Ibérica o el Mercadona del cine Niza- han acabat cabrejant molt els veïns.
El més greu de tot plegat és que qualsevol intent de l'Associació de Veïns de Sagrada Família per intentar posar ordre en aquest desgavell ha fracassat. Des del districte de l'Eixample sempre s'ha donat un tracte privilegiat al temple fins al punt que, durant aquest passat mandat, les reunions s'han fet per separat perquè la junta del temple mai ha reconegut les entitats veïnals com a interlocutores i les poques mesures assumides -de moment només sobre el paper- les ha pactat amb el fins el 24M regidor d'Unió Gerard Ardanuy.
La basílica de Gaudí també serà la responsable d'una de les operacions urbanístiques més brutals que ha conegut Barcelona aquests últims anys pel que fa al seu impacte sobre centenars de famílies que viuen entre els carrers Mallorca, Aragó, Sardenya i Marina. De portar-se a terme com figura al Pla General Metropolità del 1976, la urbanització dels entorns de la Sagrada Família podria afectar les cases i els comerços de 3.000 veïns. El futur passeig de 60 metres d'amplada que hauria de connectar la façana principal de la Glòria amb l'avinguda Diagonal travessa dues illes senceres de cases.
Conscient del trasbals que això generarà al barri, l'Associació de Veïns de Sagrada Família va posar fa mesos sobre la taula del regidor d'Hàbitat Urbà un projecte alternatiu d'urbanització que inclou quatre condicions irrenunciables: reduir al màxim les expropiacions, reubicar els afectats a la mateixa zona del barri, reduir l'amplitud del passeig per salvar els edificis que donen als carrers Sardenya i Marina, i sobretot que sigui el temple qui pagui totes les despeses.
Tot i el vistiplau inicial del consistori, de moment la proposta veïnal acumula pols en el calaix d'algun despatx oficial. El silenci del Patronat de la basílica sobre l'exigència de pagar l'obra i la seva negativa a parlar amb els veïns d'igual a igual bloqueja qualsevol avenç. Precisament, els afectats confien que l'arrogància del temple i l'elevat cost -econòmic i humà- de l'obra ajudaran a paralitzar definitivament el projecte. Al nou regidor del districte, Agustí Colom, se li gira feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada