Fa
uns dos anys ma mare es va quedar començar a quedar cega per unes cataractes.
La van marejar amb un anar i venir a fer-se les proves prèvies a l’operació,
però algú devia oblidar el seu expedient en un calaix perquè van passar més de set
mesos sense que l’hospital donés senyals de vida. Amb les proves a punt de caducar, ma mare es va trobar un dia al meu
veí Boi Ruiz i no va trigar ni mig segon a queixar-se’n amargament.
Casualitat o no, pocs dies després de la bronca al conseller de Salut al mig del carrer l’hospital
li donava hora i dia per a l’operació. Li van treure la cataracta d’un ull. L’altre, van dir, l’operarien poc després. Des d’aquell dia han passat més de tres
mesos i, amb les proves definitivament caducades, aquesta setmana l’han trucat
de l’hospital per tornar a començar de zero. M’havia oblidat de dir que
l’hospital en qüestió és concertat.
La
barreja de retallades i de mala gestió ha portat, en el cas de ma mare, a
repetir unes proves que costaran al Servei Català de Salut uns diners que
haurem de pagar els catalans amb els nostres impostos. Amb quina cara pot dir
el conseller Ruiz que el sistema de salut actual és insostenible? Qui s’està
lucrant amb aquesta falta de professionalitat que porta a repetir proves que ja
estan fetes? A qui hem d’exigir
responsabilitats per aquest maquiavèl·lic pla que transforma el dret a la salut
en un negoci?
Boi
Ruiz representa la cara més cruel de les polítiques neoliberals del govern de
CiU. Des
del 2010, ha retallat més de 1.300 milions d'euros en salut, ha reduït
personal, sous i qualitat assistencial, ha tancat serveis bàsics i
especialitzacions deixant municipis sense atenció sanitària, ha augmentat les
llistes d’espera d’operacions fins a límits insospitats fa uns anys i ha
derivat malalts a l’atenció privada sense cap mena de vergonya. Que abans de ser
designat per Mas com a conseller de Salut fos el president de la gran patronal
de la sanitat privada catalana deu ser una casualitat.
La
seva política d’externalització de serveis ha beneficiat sobretot el holding sanitari IDCsalud, propietat
d’un fons de capital risc capitanejat pel
metge Victor Madera que en quatre anys s’ha embutxacat uns 300 milions d’euros
de la sanitat pública. A Catalunya el grup el presideix Xavier Mate Garcia,
antic gerent de l’Hospital de Sant Celoni i gran amic de Ruiz. IDCsalud és
propietari de la clínica Del Pilar, de l’Hospital Universitari Sagrat Cor, de
la Clínica del Vallès i de l’Hospital General de Catalunya. A això s’hi afegeix
la compra del 61% del grup Quirón integrat per l’Hospital Quirón, l’Hospital
Quirón-Teknon i l’Hospital Universitari Quirón Dexeus.
Suposo que la marxa de Boi Ruiz i el
canvi en la política sanitària deuen ser dues de les moltes exigències que la
CUP ha posat damunt la taula a l’hora de començar a negociar amb Junts pel Sí com articular el nou govern català. Ruiz no repetirà com a conseller de Salut,
però la seva gestió al capdavant de la sanitat pública ha deixat un rastre de
destrucció tan gran que els catalans hauríem d’exigir-li responsabilitats.
Com a societat ho devem als malalts que s’han quedat pel camí per culpa de les seves
indignes tisorades.
Article publicat a El Triangle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada