Dos dies després del 26-J encara ens
dura a alguns l’estupefacció. Els
estralls de la inesperada victòria mariana ha deixat petja en les cares de
molts electors catalans, tant dels que vam anar a votar diumenge passat amb
el nas tapat per no ensumar la ferum a podrit com dels que van preferir passar
la tarda fent cua a l’autopista en família. Fins i tot jo, que sé que Espanya no té remei, no he pogut evitar el
disgust de veure com els populars han guanyat més de 40.000 vots a Catalunya
malgrat el Fernándezgate i que la
llista encapçalada per l’alter ego maligne
de Torrente ha guanyat un escó més per Lleida respecte als comicis del desembre
passat.
No
sé fins a quin punt les enquestes electorals les ha cuinat una mà negra, però
jo apostaria per prohibir-les d’ara endavant i
reubicar els seus treballadors en tasques de servei a la comunitat per tot el
mal fet. D’entrada, han contribuït a fer
pensar que això de fer fora al partit que representa més gràficament el femer
de la política ja estava fet i que no calia mobilitzar el vot progressista
com fa sis mesos. Probablement també tinguin alguna responsabilitat en la resposta
electoral de la dreta franquista sociològica –catalana i no- davant el sorpasso comunista que mai ha estat. Encara
que no ho sembli, hi ha molts que pensen que si els hereus d’Stalin
s’instal·len a la Moncloa el primer que faran serà confiscar les vaques i les
dones. Millor, doncs, votar el corrupte.
M’importa un rave els que diuen que
Catalunya s’ha resistit al vot de la por perquè no és cert. Tots els partits tret d’ERC han fet llufa perquè
han perdut milers de vots i el partit del sinistre ministre és el que més n’ha
guanyat. I pensant en ell, planyo el seu confessor i me l’imagino ben
estressat perquè amb tant pecat per absoldre no deu parar de fer hores extres,
el pobre. I també penso que té sort el pecador
Fernández perquè en la religió que practica tot són avantatges. Confessa
els pecats, resa unes quantes oracions –no sé si s’arriba a flagel·lar però
faria bé- i condecora unes quantes Verges per expiar les culpes, i ja pot
continuar perpetrant malifetes sense conseqüències fins a la pròxima confessió.
Si el senyor Fernández fos budista
acabaria com a mínim reencarnat en la puça d’una rata.
Les
converses revelades aquesta setmana passada a Público.es entre el pitjor
ministre del ram en moltes legislatures –amb el permís de Corcuera- i l’assot
del frau a Catalunya donen una idea molt
clara de com utilitza el partit que mana i seguirà manant els engranatges
de l’Estat en benefici propi i de com
estem d’enganyats els ciutadans pensant que vivim en una democràcia.
Alguns, els més il·lusos, s’han atrevit fins i tot a exigir destitucions
fulminants i responsabilitats polítiques al més alt nivell como si els
servidors públics ibèrics tinguessin l’obligació de donar comptes a algú i de
dimitir quan no fan bé la seva feina. Es veu que hi ha qui encara no s’ha
assabentat que Europa acaba als Pirineus i que més a baix la corrupció i l’abús
de poder es premien a les urnes.
Els
continguts de les gravacions han anat molt bé per esverar quatre dies el
galliner patriòtic, últimament bastant
desorientat per la rebequeria de la CUP a passar per l’adreçador i per la insuportable
pudor a descomposició del cadàver convergent, però poca cosa més. Dol admetre que lluny de significar l’extinció
de la secta pepera de terres catalanes
i la pujada dels partits independentistes, resulta que fins i tot han revifat el
monstre passant-nos la mà per la cara a tota la resta. Jo també era de les fans
de Torrente que pensaven que havia estat Fernández el responsable de la
filtració, sobretot després de veure com la policia anava al diari digital de
Jaume Roures a confiscar les proves sense cap ordre judicial. Però l’error és nostre per haver oblidat que la
falta d’intel·ligència sempre es pot compensar amb una bona dosi de maldat.
Aquest diumenge, els ciutadans han
tornat a votar tot i que han votat molts menys perquè votar tan seguit cansa i
més si és estiu. Jo no sóc de les que pensa que seria millor limitar el vot a
la gent que pensa abans de votar com ha dit el demòcrata Arturo Pérez Reverte, però
el resultat que perpetua la
incompetència política mariana personificada a Catalunya en el ministre de
l’Interior em fa una ràbia tremenda. Davant de tanta estultícia humana,
només ens queda seguir l’exemple dels britànics i emprendre el camí del Catexit.
Article publicat a El Triangle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada