Pregó

Els barcelonins som tan espavilats que no només volem el pa sencer com la resta de catalans, sinó que en volem doble ració. Per això, aquesta Mercè no tindrem un pregoner, en tindrem dos. Que jo recordi, és la primera vegada que es produeix una revolta d’aquestes característiques, així que molt em temo que serà aquest fet –i el contingut i la llengua del pregó, també- el protagonista indiscutible d’aquestes festes patronals. Jo ho celebro. El llistó festiu va quedar tan alt després de veure en directe Lou Reed que totes les celebracions posteriors m’han deixat més aviat freda. Sort que amb aquest nou embolic a can Colau, la cosa es torna a posar interessant.

Encara tenim uns dies de coll per decidir si triem el pregoner oficial o l’alternatiu, el d’un règim o el de l’altre. El primer és l’escriptor Javier Pérez Andújar, designat pel govern municipal per donar el tret de sortida a les festes i satanitzat pels independentistes per satiritzar l’independentisme amb la seva esmolada ploma d’extraradi. El segon és l’histriònic Toni Albà, un dels meus còmics preferits fins que va iniciar una lamentable cacera de bruixes contra l’actriu Carmen Machi per haver criticat els catalans que no volen ser espanyols. Només els barcelonins que tinguin el do de la ubiqüitat podran gaudir dels dos. Malauradament, la resta de mortals haurem de fer com CiU i repartir-nos entre els dos com puguem.

El discret Pérez Andújar no ha dit ni ase ni bèstia sobre la polèmica desfermada tret de penjar en el seus perfils socials vinyetes de còmic amb missatges subliminals; per tant no sabem si farà el pregó disfressat d’ell mateix o d’un altre i en una llengua inintel·ligible. En canvi, Toni Albà ha triat per a l’ocasió solemne el personatge de Felip V i suposo que aprofitarà el pregó per entonar un mea culpa per tot el mal fet a Catalunya des del 1714 i, de pas, per alliberar-la del jou espanyol, únic culpable de l’epidèmia de corrupció i d’estultícia que assola la classe política catalana des d’aleshores. Albà ha citat el seu exèrcit d’incondicionals a la plaça Pau Vila, al costat del monument al general Moragues, i ja ha avisat que es despatxarà a gust amb l’alcaldessa de les superilles i de la reinterpretació del Born.

A diferència de la ridícula guerra de banderes protagonitzada l’any passat pel germà del ministre Torrente des del balcó consistorial, estic convençuda que el doble pregó d’aquesta Mercè serà tot un èxit i el xou estarà garantit. Per això, demano a l’alcaldessa que de cara a l’any que ve aprofundeixi en la seva descentralització. La meva proposta és que cadascun dels 73 barris de la ciutat faci el seu propi pregó de la Mercè perquè està clar que al veí de Sarrià l’importa un rave el que digui el seu homòleg del Besòs per molt que escrigui a El Pais. I com que som una ciutat modèlica en radicalitat democràtica, cada barri hauria de fer prèviament un procés participatiu per votar el pregoner, la temàtica i la llengua utilitzada.

Em consta que hi ha plantofades i cops de colze per veure en directe Javier Pérez Andújar anunciant per ordre del senyor alcalde –ara la senyora alcaldessa- l’inici de les festes de la Mercè on destaco els concerts de Kiko Veneno i el cantant senegalès Baaba Maal. La tria del polèmic plumífer martell d’heretges independentistes no ha estat casual i no s’ha d’entendre com una boutade més de l’inexpert i desorientat equip de Colau, sinó com una nova transgressió del que fins ara s’ha considerat políticament correcte en aquesta terra. Friso per saber si el germà del ministre Torrente s’estarà assegut a la cadira fins al final de l’acte o sortirà disparat com va fer fa uns mesos en sentir la irreverent pregària de la poetessa Dolors Miquel.

Article publicat a El Triangle