Aprofitant una baixa temporal enceto la lectura de tot un repte: La octava vida, un llibre de 1.002 pàgines escrit per Nino Haratischwili i èxit de vendes a Alemanya. Per llegir s'ha de tenir temps i ganes. Jo sempre n'he tingut. Hi ha llibres que se m'han indigestat, altres que m'han deixat una marca per sempre i també algun que m'ha fet un regal inesperat. Aquesta és la història d'un llibre, El emperador del perfume, del periodista Chandler Burr, que ha seguit proporcionant-me sorpreses després d'haver-lo acabat. Però per arribar al final s'ha de començar pel principi.
El llibre de Burr és la biografia novel·lada de Luca Turin, un extravagant científic que ha estat capaç de desxifrar com funciona el sentit de l'olfacte i del per què el nostre nas reconeix a l'instant les olors. Turin, com un modern i incomprès Quixot, s'ha enfrontat a la comunitat científica mundial i també a la perfumista qüestionant les teories conegudes fins ara i assegurant que olorem el que olorem gràcies a les vibracions de les molècules que creen i venen cinc gegants industrials. Les marques comercials demanen un perfum amb olor de gespa regada per la pluja sota un cel d'estiu i ells la fan en un tres i no res.
Aquí va un resum del personatge. "De nen, Turin vivia obsessionat per les olors. Durant la seva joventut, ja doctor en Biologia, Turin va dedicar el seu temps lliure a col·leccionar perfums. Va reunir fragàncies immortals como Chypre de Coty i el sensacional Diorama. Li encantava Chanel 5, així com les brillants molècules anomenades aldehids responsables de la seva aroma. Va ser aleshores, que per diversió, va escriure una guia de perfums. I quan la guia es va convertir en un èxit de vendes a França, Turin va ser conscient que, a pesar dels milers de milions invertits per les corporacions industrials, les legions de químics i els potents ordinadors, ningú sap com podem olorar". Un dia va trobar per casualitat la solució al misteri.
Vaig acabar el llibre, que recomano a tothom encara que sigui profà en química i biologia, però la història que explicava ha continuat. Vaig compartir-ne la lectura a Twitter i al cap de pocs dies vaig rebre resposta de Luca Turin. Jo parlava del seu descobriment i lloava el seu nas privilegiat que li permetia diferenciar les olors que componen una fragància. Ell em va respondre que no hi havia per a tant i que el seu nas era bastant comú. Em va escriure en català gràcies al Google Translator, però vaig agrair la seva sensibilitat. De fet, no es podia esperar una cosa diferent d'una persona trilingüe i culta que aprofita els seus viatges per visitar antics perfumistes.
Ara el segueixo habitualment. Ha fet juntament amb Tania Sánchez (no confongueu amb la política espanyola, remarca al seu perfil de Twitter) una nova versió de la seva guia de perfums actualitzada. Turin és un bromista i un melòmen, però també té un blog molt interessant on es poden consultar les seves crítiques als perfums més actuals. Jo, per exemple, he descobert que al mític Joy de Jean Patou que tant agrada ma mare li ha sortit ara un doble amb el mateix nom però d'una altra marca que no té res a veure. La raó és que el peix gran es menja el petit.
Gràcies a Turin he descobert un perfum que em té el cor robat. Es diu oud i el comercialitzen diferents marques. És una aroma peculiar, barreja de cuir gastat, fum, olis essencials i fusta aromàtica, i el seu preu es cotitza a l'alça. Jo porto la versió de Guerlain i per comprar-me'l he hagut d'estalviar de valent. És una olor cent per cent oriental, que evoca els meus viatges a Síria, Jordània i Iemen, i cada gota és una petita alegria per al meu cor enyorat. Soc estranya fins i tot a l'hora de triar un perfum perquè als occidentals els agraden les notes florals i fresques.
A vegades passa que els astres es posen d'acord i afavoreixen els petits miracles. I aquesta història ho confirma. Llegint el llibre de Burr he après molt del meu nas, he conegut el protagonista -amb qui m'escric habitualment- i candidat etern al Premi Nobel de Ciències, he descobert noves olors i sóc una mica més feliç i més sàvia. No deixeu mai de llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada