Aquest dilluns han començat les obres de construcció del mercat provisional de l’Abaceria Central en el tram del passeig de Sant Joan entre els carrers Indústria i Sant Antoni Maria Claret. La previsió de l’Ajuntament de Barcelona és que els treballs, pressupostats en uns 3,3 milions d’euros, durin uns quatre mesos, és a dir, que els paradistes que han sobreviscut a la primera fase del traumàtic procés de selecció que implica una transformació d’aquestes característiques es traslladaran a la carpa cap al mes de juny. Aquest projecte inclou 43 establiments alimentaris a l’interior i 14 no alimentaris a l’exterior, a la banda Llobregat. Tindrà neveres, serveis adaptats, tractament de residus, climatització, magatzems i aigua en una superfície d’uns 1.900 metres quadrats.
La remodelació de l’Abaceria Central, el degradat mercat gracienc que es cau a trossos per anys de vergonyós abandonament, té un pressupost d’uns 25 milions d’euros i va ser aprovada per majoria en una assemblea de comerciants el juliol del 2016. Si tot va rodat, cosa rara quan es tracta de reformar un mercat si tenim en compte l’experiència amb altres equipaments similars, les obres començaran aquest any i duraran entre 24 i 30 mesos. Tanmateix, el projecte dissenyat per l’Institut Municipal de Mercat de Barcelona, que sempre imposa la proposta sense comptar gaire amb els comerciants afectats i encara menys amb els veïns, va acompanyat d’una polèmica que té a veure amb un model mercantilista que prima més els beneficis que no les necessitats específiques del barri on s’ubica.
D’acord amb aquest Model Barcelona de Remodelacions que es manté inalterable des del seus orígens olímpics i que prioritza la rendibilitat econòmica de la inversió realitzada adaptant la infraestructura feta amb diners públics a les demandes del mercat –ara també el turístic-, el nou equipament tindrà més de 13.000 metres quadrats entre parades, un espai per a cooperatives i un altre destinat a supermercat. A més, s’excavaran tres plantes per habilitar un magatzem i mig centenar de places de pàrquing. Tot amb l’objectiu d’animar el client a anar a comprar al mercat en cotxe quan el congestionat barri de la Vila de Gràcia el que necessita és, precisament, desincentivar la utilització del vehicle privat.
Les entitats veïnals crítiques amb la reforma de l’Abaceria porten mesos denunciant que el projecte s’ha fet d’esquenes al barri, imposant el disseny, no respectant el comerç de proximitat –ho diuen pel nou supermercat- i sense tenir en compte els problemes de mobilitat i de contaminació actuals. A més, retreuen al govern d’Ada Colau el malbaratament de recursos públics perquè consideren que gastar-se 25 milions d’euros –i 2,5 milions d’euros més en el projecte executiu- és obscè en un context de crisi econòmica i de greus desigualtats socials. La seva exigència de retirar el projecte i començar-lo de nou ha caigut en sac foradat. Primer, perquè el projecte el va aprovar el govern Trias i, segon, perquè Mercats de Barcelona no té cap intenció de rectificar el full de ruta. Si no ho ha fet mai, per què ho hauria de fer ara?
El malestar al barri per aquesta obra –que també enfronta part del veïnat crític amb els comerciants del mercat que han superat la purga- adopta ara una nova dimensió. Fins ara ningú s’ho havia plantejat, però amb les obres a punt de començar s’ha disparat l’alarma, sobretot entre les finques que estan a tocar del vell mercat centenari hereu del que es feia a l’aire lliure a la plaça de la Revolució. Resulta que tota la coberta és d’uralita. L’equipament municipal, remodelat parcialment per última vegada el 1990, té una estructura metàl·lica amb tancament d’obra vista i amb tres cossos, una nau central i dues laterals totes recobertes de plaques d’amiant, un mineral molt perillós que provoca càncer de pulmó, ronyons, ovaris i mama, i que la Unió Europa va prohibir l’any 2000.
Els veïns més pròxims al mercat no saben com s’ho farà el consistori per desmuntar totes les plaques d’amiant sense provocar molèsties i, sobretot, sense que la mortal polseguera es coli per balcons i finestres, o s’escampi per la resta del barri. Arribats a aquest punt, crec que ja seria hora que Mercats Municipals deixés de menystenir el veïnat afectat per les obres i convoqués una reunió per informar al detall del procés de descontaminació de la coberta perquè és la seva obligació. Tampoc estaria de més crear una comissió de seguiment perquè amb la salut no s’hi juga. Ho saben molt bé els extreballadors de Macosa-Alstom, que porten temps recollint firmes per reclamar tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat que retirin les plaques d’uralita de tots els edificis públics, prioritzant escoles i hospitals.
Article publicat el 19 de gener del 2018 a Metrópoli Abierta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada