dimarts, 19 de novembre del 2019

L’èxit (efímer) de Betevé: menys plató i més carrer




En el seguiment de les convulses protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem la modesta Betevé ha guanyat la poderosa TV3 per golejada. La seva impecable cobertura de la revolta , amb  tres equips de reporters retransmetent en directe, una realització àgil i uns presentadors i presentadores que des del plató s’han limitat a conduir l’emissió i completar -la amb dades, ha convertit la televisió local barcelonina en el referent informatiu de milers de teleespectadors. L’èxit periodístic, fruit de la fórmula menys plató i més carrer i del coneixement a fons de la ciutat marca de la casa, ha estat tan gran -i tan inesperat- que fins i tot els manifestants no han dubtat a corejar “Betevé serà sempre nostra” cada vegada que s’han trobat amb els reporters de la cadena.

En comunicació la majoria de les vegades menys és més i la prova  són les espectaculars xifres d’audiència assolides per Betevé des de l’inici de les protestes, que han superat els 565.000 telespectadors. El públic, acostumat a la immediatesa informativa  per la irrupció de les xarxes socials, ha premiat la retransmissió dels fets in situ, sense filtres ni tertulians que diguin com interpretar la realitat donant de nou per bona la dita que una imatge val més que mil paraules. També és cert que la cadena televisiva no podia fer una altra cosa que apostar pel seu gran capital humà, integrat per una plantilla molt professional i motivada,  tenint en compte el seu limitat pressupost -17 milions d’euros- i la delicada situació econòmica que arrossega des de fa temps i que l’ha obligat a ajustar-se el cinturó dràsticament.

L’aposta del canal televisiu per donar veu als protagonistes de les protestes -la ciutadania anònima- també explica gran part del seu èxit.  Amb aquesta decisió, Betevé no només ha humanitzat les manifestacions i ha posat la gent al centre del debat. També ha mantingut la neutralitat política al fugir de partidismes i s’ha fet ressò d’un emprenyament popular desencadenat per la sentència contra el procés i la brutal repressió policial, però també  per altres injustícies socials que s’arrosseguen des de fa temps.  Aquesta fórmula l’ha portat a fugir del sensacionalisme d’altres cadenes -sobretot d’àmbit estatal- que han ignorat les raons de fons i han centrat el seu objectiu en la violència prioritzant la dels manifestants i relativitzant la de la policia.

Tanmateix, tot i les bones arts de l’equip de tècnics i periodistes, l’èxit de Betevé es preveu efímer i podria  acabar-se quan les protestes al carrer s’extingeixin. El motiu és que és molt difícil fidelitzar una audiència nova àvida d’emocions fortes en un context de crisi estructural que obliga a reduir la programació pròpia a la mínima expressió i omplir els forats de la graella amb la redifusió de programes antics per falta de pressupost.  A aquest escenari cal afegir el llarg conflicte laboral que arrossega la cadena des de fa temps i l’allau de sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donant la raó als treballadors externalitzats que l’han denunciada per haver estat contractats per productores com Lavínia i Antena Local en forma de cessió il·legal.

Les exigències dels treballadors de millors condicions laborals, increments salarials suficients i més transparència sobre les remuneracions de l’equip directiu tensen encara més un ambient molt enrarit pels conflictes judicials. Segons dades del comitè d’empresa, Sergi Vicente –el qüestionat director de la cadena- ha cobrat el 2018 poc més de 103.795 euros, un sou que supera el de l’alcaldessa de Barcelona i s’acosta al sou del director de TV3. De la resta de l’equip directiu no es té informació precisa ni dels complements, ni de les dietes ni de les despeses de representació. La sensació de la plantilla és que la retallada pressupostària s’ha aplicat de forma discrecional focalitzant-se en una reducció dels serveis informatius i de la producció de programes propis sense precedents que redueix encara més l’audiència i cronifica la crisi just quan celebra el seu 25è aniversari.

Article publicat a la revista Carrer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada