divendres, 29 de juliol del 2011

Avui no parlaré d'eleccions (amb permís de ZP)

Suposo que totes les webs i blogs deuen anar avui del mateix pal: les eleccions del 20-N. Una data peculiar, sobretot per a falangistes i franquistes, que podran anar al matí al Valle de los Caídos a desfogar-se amb proclames i exabruptes, i a la tarda a votar a Mariano Rajoy, l'hereu del seu estimat ministre Manuel Fraga i gran esperança blanca contra tant comunisme i degeneració homosexual...

Però jo no vull parlar d'eleccions. Després de setmanes de no poder-ho fer per culpa del mal temps, ahir per fi vaig poder passar un bon matí de sol i platja a Calafell. El mar estava fresquet i quiet com una bassa d'oli. Tan transparent que podies veure en el fons els intents desesperats dels peixos per trobar una cloïssa. En les tres hores que m'hi vaig estar sota el parasol hi van passar desenes de subsaharians venent de tot: des d'ulleres a barrets, pareos, bolsos, perfums...Només un d'ells hi oferia artesania africana i ho feia parlant en català.

La venda ambulant, sobretot als municipis costaners del Penedès, no para de créixer i va camí de cronificar-se. Els ajuntaments es troben amb poc marge de maniobra entre els botiguers que reclamen més mà dura, les entitats socials que defensen la venda ambulant com a mitjà de subsistència digna d'aquest col·lectiu marginat, i la falta d'efectius materials i humans per vigilar aquesta pràctica.

Al matí es pategen la platja de punta a punta i al capvespre estenen les seves paradetes sobre la vorera del passeig marítim. El cas de Calafell posa en evidència l'acord tàcit de no agressió al qual han arribat consistori i venedors després d'estius de jugar al gat i la rata. La venda es fa just passada la frontera imaginària que divideix el passeig de Calafell del passeig de la platja que ja pertany al terme del Vendrell, on la vigilància policial i el comerç són inexistents.

Així doncs, els que voldrien tenir un bolso Louis Vuitton en poden lluir un encara que es desfaci al poc temps, faci olor de petroli i s'estigui contribuint a engreixar el gran mercat de les falsificacions controlat pels xinesos. Els comerciants ja no han de combatre la competència deslleial a peu de porta ni tampoc poden reclamar res al consistori perquè en aquesta zona no hi té competències. I l'Ajuntament s'estalvia haver de posar més agents a patrullar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada