La feina fixa i ben pagada en periodisme és una quimera. Ara es porta el periodista multidisciplinar, és a dir, el que treballa per a diversos clients fent de tot i sense despentinar-se. Això inclou des d'escriure llibres absurds a redactar discursos per encàrrec o fer cròniques amb fotografies per a una web per 20 euros bruts. Tot s'hi val en aquests temps de misèries perquè la qüestió és anar sumant col·laboracions -encara que treballis més hores que un rellotge- per arreplegar 1.000 euros a final de mes.
L'exemple més palpable d'aquests nous temps és el meu amic Eduard. És periodista i fa sis mesos que s'ha quedat al carrer. Fins ara, els seus múltiples esforços per trobar una feina han estat inversament proporcionals als resultats tot i el seu excel·lent perfil professional: no ha aconseguit ni una sola entrevista malgrat haver enviat centenars de currículums i els pretesos col·legues de la professió ja no se li posen al telèfon per pesat.
Però l'Eduard no defalleix i ara és un periodista multiusos que no li fa fàstics a res. Treballa per a una editorial fent llibres d'autoajuda i de jardineria, i per a una altra escriu ara un infumable reportatge de vint pàgines sobre els grans enigmes de la humanitat. Complementa aquests ingressos fent de monitor del menjador de l'escola on treballa la seva dona, passejant els gossos de les clientes que li passa la seva germana veterinària i donant esperma cada setmana. La qüestió, com diu ell, és "fer cash". La dignitat no et dóna de menjar ni et paga la hipoteca.
L'exemple més palpable d'aquests nous temps és el meu amic Eduard. És periodista i fa sis mesos que s'ha quedat al carrer. Fins ara, els seus múltiples esforços per trobar una feina han estat inversament proporcionals als resultats tot i el seu excel·lent perfil professional: no ha aconseguit ni una sola entrevista malgrat haver enviat centenars de currículums i els pretesos col·legues de la professió ja no se li posen al telèfon per pesat.
Però l'Eduard no defalleix i ara és un periodista multiusos que no li fa fàstics a res. Treballa per a una editorial fent llibres d'autoajuda i de jardineria, i per a una altra escriu ara un infumable reportatge de vint pàgines sobre els grans enigmes de la humanitat. Complementa aquests ingressos fent de monitor del menjador de l'escola on treballa la seva dona, passejant els gossos de les clientes que li passa la seva germana veterinària i donant esperma cada setmana. La qüestió, com diu ell, és "fer cash". La dignitat no et dóna de menjar ni et paga la hipoteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada