Avui s'han fet públiques les notes de tall de les universitats catalanes. Sis de cada deu estudiants podran accedir a la primera opció i medecina continua ocupant el primer lloc en el rànquing de carreres sol·licitades. Encara no he pogut esbrinar en quin lloc de la llista apareixen els estudis de periodisme/comunicació, només he vist que les notes de tall no són baixes, la veritat.
Si no vaig errada, hi ha com a mínim sis universitats catalanes que ofereixen estudis de periodisme/comunicació i la Universitat de Barcelona ha estat l'última a afegir-se a la trituradora que cada any vomitarà nous futurs periodistes aturats. Davant del lamentable estat del mercat laboral en aquest sector, les universitats tenen l'obligació de replantejar-se la seva oferta i més tenint en compte que la majoria són públiques o concertades. S'han de prioritzar les professions en funció de les necessitats de la societat per no acabar abocant els joves a la frustració d'haver estudiat per a no res.
La carrera de periodisme sempre ha estat un calaix de sastre on hi cap de tot i poc del que s'apren serveix després per alguna cosa de profit. És una carrera fàcil d'aprovar (no cal estudiar gaire, la veritat) que fins fa quatre dies tenia un cert glamour bohemi i podia servir perfectament per lligar en un concert. A això s'afegeix que el nivell de la majoria dels docents és per tallar-se les venes. N'hi ha que encara parlen de la Veu de Catalunya i fan estudiar les cròniques periodístiques d'en Josep Pla! D'altres, després d'anys de docència, encara no saben on és la biblioteca o el seu despatx...
I en aquest còctel tan lamentable falta encara un últim ingredient: La retallada de la despesa pública d'aquest any ha obligat a les universitats a fer fora professorat indiscriminadament. Els que tenen plaça fixa hauran de baixar dels seus pedestals i dedicar més hores a la docència mentre que els pocs bons professionals que treballen com a associats i han sobreviscut a l'escabetxina, hauran d'impartir classe amb una mitjana d'un 30% menys de sou.
Si no vaig errada, hi ha com a mínim sis universitats catalanes que ofereixen estudis de periodisme/comunicació i la Universitat de Barcelona ha estat l'última a afegir-se a la trituradora que cada any vomitarà nous futurs periodistes aturats. Davant del lamentable estat del mercat laboral en aquest sector, les universitats tenen l'obligació de replantejar-se la seva oferta i més tenint en compte que la majoria són públiques o concertades. S'han de prioritzar les professions en funció de les necessitats de la societat per no acabar abocant els joves a la frustració d'haver estudiat per a no res.
La carrera de periodisme sempre ha estat un calaix de sastre on hi cap de tot i poc del que s'apren serveix després per alguna cosa de profit. És una carrera fàcil d'aprovar (no cal estudiar gaire, la veritat) que fins fa quatre dies tenia un cert glamour bohemi i podia servir perfectament per lligar en un concert. A això s'afegeix que el nivell de la majoria dels docents és per tallar-se les venes. N'hi ha que encara parlen de la Veu de Catalunya i fan estudiar les cròniques periodístiques d'en Josep Pla! D'altres, després d'anys de docència, encara no saben on és la biblioteca o el seu despatx...
I en aquest còctel tan lamentable falta encara un últim ingredient: La retallada de la despesa pública d'aquest any ha obligat a les universitats a fer fora professorat indiscriminadament. Els que tenen plaça fixa hauran de baixar dels seus pedestals i dedicar més hores a la docència mentre que els pocs bons professionals que treballen com a associats i han sobreviscut a l'escabetxina, hauran d'impartir classe amb una mitjana d'un 30% menys de sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada