En aquesta societat tan deshumanitzada que ens ha tocat viure, els avis que viuen sols s'emporten la pitjor part. Divendres passat, mentre m'esperava a la parada de fruita i verdures del mercat de Santa Caterina, se'm va acostar un avi i gairebé a cau d'orella em va demanar si el podia ajudar perquè volia cuinar per dinar mongeta tendra amb patates i no sabia com fer-ho. "Sempre he estat molt ben acostumat", va afegir com a disculpa.
Mentre esperava el meu torn li vaig ensenyar els tipus de mongeta tendra. Es va escandalitzar amb el preu de la mongeta de Mataró (si no recordo malament uns 4 euros el quilo) i va optar per la baby tot i tenir més mal aspecte. Pel que fa a la quantitat li vaig recomenar que s'agafés mig quilet i així podia repetir àpat un altre dia escalfant-se-la. La senyora de la parada li va oferir també patates, cebes i pastanaga, però tot li va semblar tan car que només va comprar la mongeta i una patata. Jo li vaig pagar la resta d'ingredients.
Un cop feta la compra em va preguntar quanta estona s'havia de bullir, si s'havia de rentar abans, si s'havia d'afegir una mica d'aigua i sal...Suposo que davant la meva mirada de sorpresa, el pobre home va optar per explicar-se per tant interrogatori. Era de Berga, se li havia mort la dona feia quatre anys i vivia a Barcelona amb el seu fill i la seva jove, que era la que el cuidava. Tanmateix, feia un mes que el seu fill s'havia separat i se n'havia anat a treballar fora de Catalunya deixant-lo sol.
Amb la seva minsa pensió es pagava un menú al bar de sota casa seva. Tanmateix, els diners només li arribaven fins a mitjans de mes i la resta de dies menjava entrepans per no gastar gas o agafava els productes caducats que el súper de sota casa seva descartava i llançava a les escombreries. Se'm va caure l'ànima als peus.
Mentre esperava el meu torn li vaig ensenyar els tipus de mongeta tendra. Es va escandalitzar amb el preu de la mongeta de Mataró (si no recordo malament uns 4 euros el quilo) i va optar per la baby tot i tenir més mal aspecte. Pel que fa a la quantitat li vaig recomenar que s'agafés mig quilet i així podia repetir àpat un altre dia escalfant-se-la. La senyora de la parada li va oferir també patates, cebes i pastanaga, però tot li va semblar tan car que només va comprar la mongeta i una patata. Jo li vaig pagar la resta d'ingredients.
Un cop feta la compra em va preguntar quanta estona s'havia de bullir, si s'havia de rentar abans, si s'havia d'afegir una mica d'aigua i sal...Suposo que davant la meva mirada de sorpresa, el pobre home va optar per explicar-se per tant interrogatori. Era de Berga, se li havia mort la dona feia quatre anys i vivia a Barcelona amb el seu fill i la seva jove, que era la que el cuidava. Tanmateix, feia un mes que el seu fill s'havia separat i se n'havia anat a treballar fora de Catalunya deixant-lo sol.
Amb la seva minsa pensió es pagava un menú al bar de sota casa seva. Tanmateix, els diners només li arribaven fins a mitjans de mes i la resta de dies menjava entrepans per no gastar gas o agafava els productes caducats que el súper de sota casa seva descartava i llançava a les escombreries. Se'm va caure l'ànima als peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada