dissabte, 23 de juliol del 2011

Unes quantes peculiarietats del comportament humà

La meva amiga E. treballa a Vic i cada dia agafa el tren. M'explica escandalitzada que ahir baixant cap a Barcelona hi va pujar un home -no sap si era estranger o no-, es va asseure davant d'ella, va treure un tallaungles, es va descalçar i tranquil·lament es va començar a tallar les ungles dels peus davant l'astorament de la meva amiga i de la resta del passatge. Poc abans d'arribar a la seva destinació, va calçar-se de nou, va guardar-se el tallaungles a la butxaca i va baixar deixant al terra del convoi els trossets d'ungles per si algú les volia fer servir...

A mi em va passar una cosa semblant fa un temps anant en tren des de Barcelona fins a Calafell. Davant meu s'hi va asseure un noi jove molt nerviós. Passat Castelldefels va començar a mossegar-se les ungles -dels dits!!!- i a mida que acabava amb cada dit les escopia a tort i a dret ruixant els companys de seient -jo inclosa- amb la seva saliva i les seves ungles.

Una altra amiga, la M., també em fa arribar la seva última experiència més impactant. Fa tres nits va treure el seu gos a passejar passada la mitjanit i en sortir de casa, davant la mateixa porta del carrer, es va trobar de cara amb el cul pelut d'un home que, ajupit i mirant cap al carrer, cagava tranquil·lament. Malgrat detectar la presència de la meva amiga, el desconegut va continuar amb la feina sense immutar-se, es va eixugar, va pujar-se calçotets i pantalons i se'n va anar deixant la merda i el paper enrera. Encara no hem descobert l'explicació per la qual el cul d'aquell home va triar cagar en un portal en lloc de fer-ho dins la tassa d'un vàter.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada