I seguint amb aquests exercicis d'exorcisme tan gratificants, avui també parlaré d'un polític molt peculiar. R dirigia el seu partit amb mà de ferro, sense arribar al cop de sabata però per poc. Era d'aquells que els costava encaixar cap crítica i quan algú li qüestionava qualsevol decisió no parava fins que culminava la seva venjança. També menyspreava els periodistes -per variar- i li encantava filtrejar amb les noies. Amb mi ho va deixar de fer el dia que li vaig dir que tenia la mateixa edat que el meu pare.
Estava obsessionat amb la premsa. En lloc de mirar-se al mirall i preguntar-se què estava fent malament perquè el seu partit no feia més que perdre escons, acusava els periodistes de tots els mals. Ens convocava a dinars i no parava d'insultar-nos fins el cafè. Primer ho feia sibilinament, després ho feia descaradament. Algun cop vaig marxar a mig dinar indignada amb ell i amb els companys per tolerar-ho.
Diverses vegades em va tocar el rebre. Un dia, en una entrevista, em va retreure que només publicava coses dolentes del seu partit. Li vaig respondre que fer les coses bé era la seva obligació com a polític i servidor públic. Si les feia malament, era el seu problema i jo ho havia d'explicar. Això de servidor públic no li va agradar gens i em va respondre que ell "no era una puta". Un altre cop, en una roda de premsa, em va tallar abans d'acabar de fer-li una pregunta. Acte seguit em va començar a insultar davant de tothom dient-me manipuladora. Vaig agafar la bossa i vaig marxar deixant-lo amb la paraula a la boca.
Lamentablement no vaig ser l'única que va haver d'aguantar aquesta mala persona. En plena crisi i posterior ruptura amb el seu soci espanyol, R va utilitzar els seus contactes personals perquè un diari -no diré quin per respecte als companys afectats- canviés el periodista que seguia el seu partit perquè era molt crític. Sortosament, el substitut també era un gran periodista. Així que l'únic que li va quedar a R va ser insultar-lo davant de la resta de professionals. Ho va fer un dia durant una roda de premsa seguint el seu estil inconfusible.
Com la resta de caps dels grups parlamentaris, R tenia un despatxet petit (això molt abans de la reforma del Parlament). Es va entestar, però, a tenir una secretària particular malgrat que el seu partit era el de menys representació de la cambra i sempre estaven amb l'aigua al coll. Es va fer construir una paret de fusta per dividir el despatx en dos, cosa que encara feia el cau més claustrofòbic, i va contractar una noia perquè li portés l'agenda com si fos el primer ministre. Era molt maca, rosseta i amb uns modelets i unes sabates increïbles. Quan li preguntaves alguna cosa mai sabia res de res..
Un company de feina me'l va definir un dia com "un elefant en una catxarreria" per intentar disculpar el seu comportament. M'era ben igual. Com que era molt llest, va aconseguir un bon càrrec quan va deixar la política activa. Ara vetlla pels drets dels ciutadans de Catalunya.
Estava obsessionat amb la premsa. En lloc de mirar-se al mirall i preguntar-se què estava fent malament perquè el seu partit no feia més que perdre escons, acusava els periodistes de tots els mals. Ens convocava a dinars i no parava d'insultar-nos fins el cafè. Primer ho feia sibilinament, després ho feia descaradament. Algun cop vaig marxar a mig dinar indignada amb ell i amb els companys per tolerar-ho.
Diverses vegades em va tocar el rebre. Un dia, en una entrevista, em va retreure que només publicava coses dolentes del seu partit. Li vaig respondre que fer les coses bé era la seva obligació com a polític i servidor públic. Si les feia malament, era el seu problema i jo ho havia d'explicar. Això de servidor públic no li va agradar gens i em va respondre que ell "no era una puta". Un altre cop, en una roda de premsa, em va tallar abans d'acabar de fer-li una pregunta. Acte seguit em va començar a insultar davant de tothom dient-me manipuladora. Vaig agafar la bossa i vaig marxar deixant-lo amb la paraula a la boca.
Lamentablement no vaig ser l'única que va haver d'aguantar aquesta mala persona. En plena crisi i posterior ruptura amb el seu soci espanyol, R va utilitzar els seus contactes personals perquè un diari -no diré quin per respecte als companys afectats- canviés el periodista que seguia el seu partit perquè era molt crític. Sortosament, el substitut també era un gran periodista. Així que l'únic que li va quedar a R va ser insultar-lo davant de la resta de professionals. Ho va fer un dia durant una roda de premsa seguint el seu estil inconfusible.
Com la resta de caps dels grups parlamentaris, R tenia un despatxet petit (això molt abans de la reforma del Parlament). Es va entestar, però, a tenir una secretària particular malgrat que el seu partit era el de menys representació de la cambra i sempre estaven amb l'aigua al coll. Es va fer construir una paret de fusta per dividir el despatx en dos, cosa que encara feia el cau més claustrofòbic, i va contractar una noia perquè li portés l'agenda com si fos el primer ministre. Era molt maca, rosseta i amb uns modelets i unes sabates increïbles. Quan li preguntaves alguna cosa mai sabia res de res..
Un company de feina me'l va definir un dia com "un elefant en una catxarreria" per intentar disculpar el seu comportament. M'era ben igual. Com que era molt llest, va aconseguir un bon càrrec quan va deixar la política activa. Ara vetlla pels drets dels ciutadans de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada