Del Memorial Democràtic i altres greuges

La vall de Camprodon va esdevenir durant els últims mesos de la Guerra Civil un dels passos més importants per anar cap a França fugint de l'avenç franquista. Milers de persones van travessar els Pirineus en direcció a Prats de Molló. Molts hi van morir en l'intent i molts altres van anar a parar als camps de concentració francesos després d'haver-se deslliurat pel camí d'equipatge, documents i armes.

Precisament aquestes troballes, fruït de la recerca dels veïns de la comarca, es poden visitar aquests dies a Camprodon. És una mostra modesta, però molt interessant i hi trobareu des de vehicles fins a documentació republicana, armes, banderes, carros i maletes de cartró. Un dels molts visitants de la mostra va ser, Dilluns de Pasqua, Monsenyor Martínez Sistach, que hi va fer un cop d'ull després de passar per una botiga d'embotits per omplir el rebost episcopal.

Uns quants quilòmetres més avall, en direcció a Ripoll, Sant Joan de les Abadesses també recorda. Aquest bellíssim poble va ser un dels que més va patir durant la guerra, sobretot per culpa dels bombardejos dels avions feixistes. Una placa commemorativa rememora els atacs d'aleshores i també la construcció d'un parell de refugis antiaeris que, malahuradament, encara no s'havien enllestit quan van començar els bombardejos. La placa, del Memorial Democràtic, fa pena i en un parell d'hiverns s'haurà pràcticament desintegrat. L'explicació, impresa sobre un plàstic adherit a una placa metàl-lica, em recorda els llibres que de petita folrava amb l'aironfix: em quedaven tots plens de butllofes i arrugues que al llarg del curs anava petant amb el bolígraf. Molt disseny per a res.

I parlant de memòria, el pressupost del govern català per aquest any no contempla cap partida per al Memorial Democràtic. Desgraciadament, això tan poc democràtic de desfer coses de l'anterior govern de torn és un costum molt arrelat en aquest país. Des que CiU ha arribat a la Generalitat ha anat buidant de personal, de diners i de continguts aquesta iniciativa del tripartit per recuperar la memòria dels catalans argumentant problemes econòmics. Encara recordo la mofa d'alguns dirigents convergents quan es va posar en marxa el Memorial amb molt bombo i plateret per part d'ICV-EUiA.

Tanmateix, no voldria acabar aquest apunt sense recordar que va ser precisament el president Pujol qui va obrir la caixa de Pandora de la recuperació de la memòria en establir indemnitzacions simbòliques per a tots els catalans que van patir presó durant la Guerra Civil i el Franquisme. Cal dir que va ser una mesura molt lloable, valenta i pionera respecte a Espanya de la qual Pujol també se'n va beneficiar en haver patit pena de presó. També recordo com  l'actual portaveu del govern, Francesc Homs, es cagava en tot cada cop que els representants dels presos menors de 65 anys reclamaven també el reconeixement institucional.