Aquests dies, a la dos de Televisió Espanyola, estan fent un especial sobre l'intens treball d'investigació i persecució que van portar a terme els serveis secrets israelians per localitzar arreu del món els responsables dels camps d'extermini nazis que van aconseguir fugir dels aliats i amagar-se en llocs remots un cop acabada la Segona Guerra Mundial. El documental, que recomano tant als ignorants com als fans d'aquest convuls periode de la nostra història recent, m'ha fet recordar el tercer llibre de la Trilogia d'Auschwitz de Primo Levi, concretament Els enfonsats i els salvats.
En un dels capítols, Levi parla d'alguns nazis que, tot i ser responsables de l'assassinat de milers de persones innocents, van aconseguir esfumar-se i refer la seva vida com si res no hagués passat. Un d'ells va ser el francès Louis Darquier de Pellepoix. Aquest comissari del govern Vichy va ser el responsable dels afers jueus entre el mes de maig del 1942 i el mes de febrer del 1944 i, segons Levi, un dels principals culpables de la deportació des de França a camps de concentració nazis de més de 100.000 persones (tant francesos com refugiats d'altres països europeus d'origen jueu).
Resulta que monsieur Darquier va morir sense haver-se penedit mai del que havia fet el 29 d'agost del 1980 als 81 anys i ho va fer tranquil·lament a Carratraca, un petit poblet d'origen àrab de 900 habitants situat a 56 quilòmetres de Màlaga, a cavall de la Serrania de Ronda i la comarca d'Antequera, famós per les seves aigües sufuroses i per un conegut balneari freqüentat per Fernando VII.
La pàgina web del poble no esmenta que entre els veïns que descansen en el seu modest cementiri hi ha enterrat un assassí. Només El Pais recollia una petita nota sobre la seva mort el 23 de febrer del 1983 fent-se ressò d'una informació també breu publicada a Le Monde. França el va condemnar a mort en rebel·lió el 1947 però ja era massa tard: Darquier havia aconseguit fer-se fonedís aprofitant el caos que es va produir a Europa i es va amagar a l'Espanya franquista on va viure tranquil un exili d'or perquè la seva condemna va prescriure l'any 1968.
Gràcies a un intens treball d'investigació realitzat pels periodistes de la revista L'Express se'l va localitzar a Carratraca i en una entrevista publicada el 28 d'octubre del 1978 Darquier va mantenir les seves tesis i va minimitzar les deportacions massives de jueus i la mort de milers de francesos a mans dels nazis. Per aquestes declaracions, França el va processar per crims de guerra però es va tornar a escapar de la justícia perquè aleshores no hi havia cap conveni d'extradició entre els dos països per crims polítics.
Tot i la indiferència i l'oblit -excepte per a les seves víctimes supervivents- que han envoltat sempre el comissari Darquier i la seva infàmia, l'any 2006, l'escriptora irlandesa Carmen Callil escrivia sobre ell en el seu llibre Bad Faith provocant un cataclisme a França i desmostrant, un cop més, que un poble que perd la memòria està condemnat a repetir els mateixos errors.
En un dels capítols, Levi parla d'alguns nazis que, tot i ser responsables de l'assassinat de milers de persones innocents, van aconseguir esfumar-se i refer la seva vida com si res no hagués passat. Un d'ells va ser el francès Louis Darquier de Pellepoix. Aquest comissari del govern Vichy va ser el responsable dels afers jueus entre el mes de maig del 1942 i el mes de febrer del 1944 i, segons Levi, un dels principals culpables de la deportació des de França a camps de concentració nazis de més de 100.000 persones (tant francesos com refugiats d'altres països europeus d'origen jueu).
Resulta que monsieur Darquier va morir sense haver-se penedit mai del que havia fet el 29 d'agost del 1980 als 81 anys i ho va fer tranquil·lament a Carratraca, un petit poblet d'origen àrab de 900 habitants situat a 56 quilòmetres de Màlaga, a cavall de la Serrania de Ronda i la comarca d'Antequera, famós per les seves aigües sufuroses i per un conegut balneari freqüentat per Fernando VII.
La pàgina web del poble no esmenta que entre els veïns que descansen en el seu modest cementiri hi ha enterrat un assassí. Només El Pais recollia una petita nota sobre la seva mort el 23 de febrer del 1983 fent-se ressò d'una informació també breu publicada a Le Monde. França el va condemnar a mort en rebel·lió el 1947 però ja era massa tard: Darquier havia aconseguit fer-se fonedís aprofitant el caos que es va produir a Europa i es va amagar a l'Espanya franquista on va viure tranquil un exili d'or perquè la seva condemna va prescriure l'any 1968.
Gràcies a un intens treball d'investigació realitzat pels periodistes de la revista L'Express se'l va localitzar a Carratraca i en una entrevista publicada el 28 d'octubre del 1978 Darquier va mantenir les seves tesis i va minimitzar les deportacions massives de jueus i la mort de milers de francesos a mans dels nazis. Per aquestes declaracions, França el va processar per crims de guerra però es va tornar a escapar de la justícia perquè aleshores no hi havia cap conveni d'extradició entre els dos països per crims polítics.
Tot i la indiferència i l'oblit -excepte per a les seves víctimes supervivents- que han envoltat sempre el comissari Darquier i la seva infàmia, l'any 2006, l'escriptora irlandesa Carmen Callil escrivia sobre ell en el seu llibre Bad Faith provocant un cataclisme a França i desmostrant, un cop més, que un poble que perd la memòria està condemnat a repetir els mateixos errors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada