Dieu-me innocent, però cada vegada que un polític obre la boca se'm posen els pèls de punta i al final acabaré per anar pel carrer amb una cresta enorme que em pintaré de rosa com la que portava el meu amic Pau quan tots érem progre-punks i escoltàvem La polla rècords. Cada dia que passa estic més convençuda que ni els partits, ni els sindicats, ni els governs em representen i que l'augment constant del nombre de no representats és directament proporcional a la mediocritat i la poca vergonya dels polítics. Sort que, com sempre, quan ens falla la política, ens queda la paraula.
Jo combato la foscor i el desànim que m'envolta amb la llum i l'esperança que em donen els llibres i la música. I parlant de llibres, aquesta setmana m'ha caigut a les mans una petita joia de la literatura àrab: la primera part de Ciudades de sal. La novel·la, escrita per Abderrahman Munif (un dels dos escriptors àrabs més internacional juntament amb Naguib Mahfuz) explica en cinc volums la història d'un emirat imaginari en què el descobriment de pous de petroli destrueix la civilització mil·lenària beduïna. El llibre és una crítica mordaç a la dinastia Saud de l'Aràbia Saudita, cosa que li va comportar a Munif la retirada del passaport saudita i la seva condemna a ser per sempre més un apàtrida fins que va morir el 24 de gener del 2004.
En aquests moments en què la xenofobia retorna a la vella Europa, cal reivindicar la figura de Munif. Fill de beduins, va militar molts anys al partit panarabista Baaz, però mai es va mossegar la llengua a l'hora de denunciar els abusos de poder dels dictadors de torn. Fastiguejat de la política, Munif va seguir el consell d'un amic i es va dedicar a la literatura, ja que considerava que era l'única arma capaç de canviar el món. La seva extensa obra és un cant a la llibertat, a la justícia, a la democràcia i al compromís social amb els més pobres i oprimits, i és més vigent que mai. Sempre deia que els tres mals del món àrab han estat el petroli, l'Islam polític i les dictadures i això li va comportar haver de viure amb la seva família amb identitats falses, sempre amagat, sempre perseguit.
Jo combato la foscor i el desànim que m'envolta amb la llum i l'esperança que em donen els llibres i la música. I parlant de llibres, aquesta setmana m'ha caigut a les mans una petita joia de la literatura àrab: la primera part de Ciudades de sal. La novel·la, escrita per Abderrahman Munif (un dels dos escriptors àrabs més internacional juntament amb Naguib Mahfuz) explica en cinc volums la història d'un emirat imaginari en què el descobriment de pous de petroli destrueix la civilització mil·lenària beduïna. El llibre és una crítica mordaç a la dinastia Saud de l'Aràbia Saudita, cosa que li va comportar a Munif la retirada del passaport saudita i la seva condemna a ser per sempre més un apàtrida fins que va morir el 24 de gener del 2004.
En aquests moments en què la xenofobia retorna a la vella Europa, cal reivindicar la figura de Munif. Fill de beduins, va militar molts anys al partit panarabista Baaz, però mai es va mossegar la llengua a l'hora de denunciar els abusos de poder dels dictadors de torn. Fastiguejat de la política, Munif va seguir el consell d'un amic i es va dedicar a la literatura, ja que considerava que era l'única arma capaç de canviar el món. La seva extensa obra és un cant a la llibertat, a la justícia, a la democràcia i al compromís social amb els més pobres i oprimits, i és més vigent que mai. Sempre deia que els tres mals del món àrab han estat el petroli, l'Islam polític i les dictadures i això li va comportar haver de viure amb la seva família amb identitats falses, sempre amagat, sempre perseguit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada