No sé vosaltres, però jo porto una bona temporada amb indigestió i m'amoïna que esdevingui crònica. Els símptomes comencen de bon matí quan engego la ràdio per escoltar els diferents butlletins de notícies mentre em preparo l'esmorzar. No hi ha dia que no m'ennuegui amb alguna notícia mentre em prenc el suc de taronja i la torrada. D'algunes, ja en començo a estar bastant tipa: la comedieta de la reunió dels partits catalans per un pacte fiscal just em produeix uns badalls espectaculars, per exemple.
La indigestió segueix durant el matí, quan després de buscar infructuosament una feina ni que sigui miserable, em desespero i em cago en tot. A l'hora de dinar segueixo sense haver digerit del tot l'esmorzar i, mentre veig els noticiaris a la tele, dino en un estat barreja d''estupefacció i catatonisme que fa que el menjar, en lloc d'anar a parar a l'estòmac, s'equivoqui de camí i acabi als pulmons provocant-me un ofec insuportable que només se'n va quan veig la doctora Bones bullir ossos de cadàvers.
Ja no és només que cada dia les notícies superin en desgràcies el dia anterior. La magnitud de la tragèdia és tal que, quan arriba el vespre, els informatius van tan plens de noves notícies d'abusos de poder, matances i destrucció, que al final acabo sommiant que Rodrigo Rato m'ofereix accions preferents a un elevat interès mentre Esperanza Aguirre em fa xiular El cara al sol i el ministre Montoro, convertit en un malèvol mestre Ioda, em recentralitza.
Arribat a aquest punt de paranoia, he decidit deixar de patir. A partir d'ara s'ha acabat escoltar, veure o llegir notícies. Prefereixo concentrar les meves energies a seguir remant per no perdre l'esperança que a guarir les ferides que em deixen en l'ànima tantes desgràcies seguides. Els mitjans de comunicació cada dia ho tenen pitjor i a la caiguda d'ingressos per la crisi i per Internet s'afegeix ara una nova maledicció: les males notícies allunyen els lectors. Qui compra un diari per llegir només desgràcies?
La indigestió segueix durant el matí, quan després de buscar infructuosament una feina ni que sigui miserable, em desespero i em cago en tot. A l'hora de dinar segueixo sense haver digerit del tot l'esmorzar i, mentre veig els noticiaris a la tele, dino en un estat barreja d''estupefacció i catatonisme que fa que el menjar, en lloc d'anar a parar a l'estòmac, s'equivoqui de camí i acabi als pulmons provocant-me un ofec insuportable que només se'n va quan veig la doctora Bones bullir ossos de cadàvers.
Ja no és només que cada dia les notícies superin en desgràcies el dia anterior. La magnitud de la tragèdia és tal que, quan arriba el vespre, els informatius van tan plens de noves notícies d'abusos de poder, matances i destrucció, que al final acabo sommiant que Rodrigo Rato m'ofereix accions preferents a un elevat interès mentre Esperanza Aguirre em fa xiular El cara al sol i el ministre Montoro, convertit en un malèvol mestre Ioda, em recentralitza.
Arribat a aquest punt de paranoia, he decidit deixar de patir. A partir d'ara s'ha acabat escoltar, veure o llegir notícies. Prefereixo concentrar les meves energies a seguir remant per no perdre l'esperança que a guarir les ferides que em deixen en l'ànima tantes desgràcies seguides. Els mitjans de comunicació cada dia ho tenen pitjor i a la caiguda d'ingressos per la crisi i per Internet s'afegeix ara una nova maledicció: les males notícies allunyen els lectors. Qui compra un diari per llegir només desgràcies?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada