Una de les moltes paradoxes d'aquesta societat és que quan més hipòcrita és, més lloa la sinceritat. La sinceritat entesa com la llibertat de parlar de l'altre sense educació, ni respecte, ni mala consciència, evidentment. Si el fereixes dient-li que és un inútil perquè no troba feina no passa res perquè pitjor que ser sincer és ser hipòcrita, excepte quan el jutjat és un mateix. Amb el temps he descobert que ma mare, en comparar la meva estupidesa amb la intel·ligència de les meves amigues, no buscava ferir-me sinó estimular-me. El mateix m' ha passat amb la meva amiga M: em diu que estic més guapa i que m'he engreixat. Doncs fica't la sinceritat on t'hi càpiga, estimada. En aquest cul gros, per exemple. Em mossego la llengua i m'enverino...
Deixant de banda els traumes que m'ha generat tanta sinceritat últimament, aquest agost enganxós he optat per incrementar la meva dosi de lectures i deixar aparcada la faraònica tasca de cercar una feina inexistent. Un dels llibres que ha caigut a les meves mans és precisament un assaig de l'escriptor i periodista canari Juan Cruz sobre la sinceritat. El llibre Contra la sinceridad és un encàrrec d'una editorial i per tant li falta l'espontaneïtat de l'obra de collita pròpia, però algunes de les reflexions són interessants per desmitificar aquesta suposada virtut.
Segons explica Cruz en una entrevisa al diari El Pais, "vivim en un món en què l'abús d'una suposada sinceritat ha acabat per desnaturalitzar la naturalitat i aquesta no ha d'estar renyida amb l'espontaneïtat o la sinceritat, però ha d'estar matisada per la bona educació". Per ell, evitar la sinceritat no és sinònim de mentir perquè només una persona que sigui empàtica i educada pot ser sincera: " Cal intuir l'estat d'ànim d'una ànima per irrompre en ella".
I com no podia ser d'una manera, el Cruz periodista també aplica les seves reflexions a la professió i recorda una de les regles d'or que lamentablemente ja no s'aplica: "No es pot donar una informació d'algú sense que hagi estat verificada". Contrastar la informació ja no es porta perquè cal temps i no en tenim. Les noves plataformes digitals primen la immediatesa i premien les notícies més friquis com per exemple la del cangur que ha fugit del zoo ajudat per un porc senglar i una guineu, i això també s'està traslladant a la premsa de paper, en procés d'extinció.
Tanmateix, l'exemple més emblemàtic d'aquesta vulneració de principis periodístics és l'invent de la senyora Hufftington. Si no teniem prou amb tot el mal que ha fet a la professió periodística premiant l'intrusisme i precaritzant el nostre sector en no pagar les col·laboracions, ara es treu de la màniga una televisió on es penjaran els videos que enviin els espectadors. Es tracta de fer una nova versió de Videos de primera, potser?
I parlant de remakes, ahir vaig anar al cine a veure Prometheus i aquesta nit he somiat amb monstres. Tanmateix, com que prefereixo somiar amb bitxos bavosos plens de tentacles que amb la Hufftington, ara em posaré a veure Alien. Tinc tal cabreig que necessito desfogar-me.
Deixant de banda els traumes que m'ha generat tanta sinceritat últimament, aquest agost enganxós he optat per incrementar la meva dosi de lectures i deixar aparcada la faraònica tasca de cercar una feina inexistent. Un dels llibres que ha caigut a les meves mans és precisament un assaig de l'escriptor i periodista canari Juan Cruz sobre la sinceritat. El llibre Contra la sinceridad és un encàrrec d'una editorial i per tant li falta l'espontaneïtat de l'obra de collita pròpia, però algunes de les reflexions són interessants per desmitificar aquesta suposada virtut.
Segons explica Cruz en una entrevisa al diari El Pais, "vivim en un món en què l'abús d'una suposada sinceritat ha acabat per desnaturalitzar la naturalitat i aquesta no ha d'estar renyida amb l'espontaneïtat o la sinceritat, però ha d'estar matisada per la bona educació". Per ell, evitar la sinceritat no és sinònim de mentir perquè només una persona que sigui empàtica i educada pot ser sincera: " Cal intuir l'estat d'ànim d'una ànima per irrompre en ella".
I com no podia ser d'una manera, el Cruz periodista també aplica les seves reflexions a la professió i recorda una de les regles d'or que lamentablemente ja no s'aplica: "No es pot donar una informació d'algú sense que hagi estat verificada". Contrastar la informació ja no es porta perquè cal temps i no en tenim. Les noves plataformes digitals primen la immediatesa i premien les notícies més friquis com per exemple la del cangur que ha fugit del zoo ajudat per un porc senglar i una guineu, i això també s'està traslladant a la premsa de paper, en procés d'extinció.
Tanmateix, l'exemple més emblemàtic d'aquesta vulneració de principis periodístics és l'invent de la senyora Hufftington. Si no teniem prou amb tot el mal que ha fet a la professió periodística premiant l'intrusisme i precaritzant el nostre sector en no pagar les col·laboracions, ara es treu de la màniga una televisió on es penjaran els videos que enviin els espectadors. Es tracta de fer una nova versió de Videos de primera, potser?
I parlant de remakes, ahir vaig anar al cine a veure Prometheus i aquesta nit he somiat amb monstres. Tanmateix, com que prefereixo somiar amb bitxos bavosos plens de tentacles que amb la Hufftington, ara em posaré a veure Alien. Tinc tal cabreig que necessito desfogar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada